El titani (Ti) és el material més utilitzat en aplicacions dentals per la seva biocompatibilitat i les seves propietats mecàniques. Tot i això, aquest no és bioactiu, i en alguns casos no s’aconsegueix la integració tissular, suposant la pèrdua de l’implant. La mimetizació amb fragments de proteïnes de la matriu extracel·lular, obtinguts amb tècniques de recombinació d’ADN és una estratègia per a millorar les interaccions cèl·lula-material. El fragment d’unió a la heparina (HBII) de la fibronectina (FN), té la capacitat de captar factors de creixement (FC), com el BMP-2 i el TGF- β1, que tenen un rol important en la regeneració de teixit ossi i teixit connectiu, però no té capacitat d’atreure les cèl·lules. Per a aconseguir-ho es va mutar la seqüència de l’HBII per a incorporar la seqüència RGD la mínima seqüència d’aminoàcids que promou l’adhesió cel·lular. En aquest projecte s’ha fabricat la proteïna mutada (HBII-RGD) i s’ha unit covalentment a la superfície per a l’estudi de la resposta biològica dels fibroblasts i la capacitat d’unió al FC TGF- β1. La mutació confereix a la proteïna la capacitat de captar més TGF- β1, i estimula l’adhesió i proliferació cel·lular, així com l’activació de fibroblasts a miofibroblasts, induint la generació i remodelació de la MEC. Aquets resultats mostren el gran potencial de la molècula HBII-RGD de promoure la fibrointegració i d’aquesta manera induir amb una sola molècula la regeneració de teixit ossi i teixit connectiu.