When working with fruit trees, many characters that are studied are not evaluable until the trees begin to develop the fruits. Many companies and research centres, base their efforts on developing molecular tools to try to identify in youth stages of the development of the plant, if individuals are of their agro-economic interest. For some species of the Rosaceae family, molecular tools and markers associated with different characters have been described, such as in peach the shape of the fruit (flat/ round), the glabrous skin (peach/nectarine) and low acidity of the fruit. In apple and pear, interest has been oriented more towards disease resistance and some fruit characteristics (texture and colour). For other characters, also of great importance, molecular markers have not yet been described. This is the case of the fruit skin colour in Japanese plum (Prunus salicina), tolerance to fire blight in pear (Pyrus communis) or the fruit shape in apple (Malus domestica). The design of new molecular tools could be effective to make selection on these characters and would represent a great benefit for genetic breeders, being a source of time and money savings. In this work, advances in the design of tools and markers are made, for in the future; apply them in processes of genetic improvement of fruit trees.

Quan es treballa amb fruiters, molts caràcters que s’estudien no són avaluables fins que la planta no comença a desenvolupar els fruits. Moltes empreses i centres d’investigació avui dia, basen els seus estudis en desenvolupar eines moleculars per tal d’intentar identificar en estadis juvenils del desenvolupament de la planta si els individus són del seu interès agro-econòmic. Per algunes espècies de la família Rosaceae, s’han descrit eines i marcadors moleculars associats a diferents caràcters, com per exemple en presseguer la forma del fruit (pla/rodó), la vellositat (préssec/nectarina) i la baixa acidesa del fruit. En poma i pera l’interès s’ha orientat més cap a resistència a malalties i a alguns caràcters del fruit (textura i color). Per altres caràcters, també de gran importància, encara no s’han descrit marcadors moleculars. Aquest és el cas del color de la pell del fruit en pruna Japonesa (Prunus salicina), la tolerància a foc bacterià en pera (Pyrus communis) o la forma del fruit en varietats de poma (Malus domestica). El disseny de noves eines moleculars que puguin resultar efectives per seleccionar aquests caràcters representaria un gran benefici per als milloradors genètics, essent una font d’estalvi de temps i diners. En aquest treball s’avança en el disseny d’eines i marcadors per, en un futur, poder-los aplicar en processos de millora genètica de fruiters.

Cuando se trabaja con árboles frutales, muchos caracteres que se estudian no son evaluables hasta que la planta empieza a desarrollar frutos. Muchas empresas y centros de investigación hoy día, basan sus esfuerzos en desarrollar herramientas moleculares para intentar identificar en estadios juveniles del desarrollo de la planta, si los individuos son de su interés agro-económico. Para algunas especies de la familia Rosaceae, se han descrito herramientas y marcadores moleculares asociados a diferentes caracteres como por ejemplo en melocotonero la forma del fruto (plano/redondo), la vellosidad (melocotón/nectarina) y la baja acidez del fruto. En manzana y pera el interés se ha orientado más hacia la resistencia a enfermedades i algunos caracteres del fruto (textura y color). Para otros caracteres, también de gran importancia, aún no se han descrito marcadores moleculares. Este es el caso del color de la piel del fruto en ciruelo Japonés (Prunus salicina), la tolerancia al fuego bacteriano en pera (Pyrus communis) o la forma del fruto en variedades de manzano (Malus domestica). El diseño de nuevas herramientas moleculares podría resultar efectivo para hacer selección sobre estos caracteres y representaría un gran beneficio para los mejoradores genéticos, siendo una fuente de ahorro de tiempo y dinero. En este trabajo se avanza en el diseño de herramientas y marcadores para, en un futuro, poderlos aplicar en procesos de mejora genética de frutales.