Abstract:
|
L’illa d’Eivissa sempre havia estat una illa agrícola fins que va arribar el boom turístic dels anys 70. A partir d’aquest moment la principal activitat econòmica passà a ser el turisme. Aquest boom turístic va provocar-ne un d'urbanístic. S’edificava sense cap tipus de normativa, ni planejament, i sense tenir les infraestructures preparades (voreres, enllumenat públic, carrers...). Això es va traduir en un creixement descontrolat de la ciutat en molt poc temps. Actualment el municipi d’Eivissa pateix les conseqüències de tot el que acabem d'esmentar: pocs espais verds, mancança d’equipaments, infraestructures precàries... A aquests problemes se li ha de sumar un al·licient: els cotxes. En ser al costat del mar, el nivell freàtic a tot el centre es situa al voltant de 1,5-5 metres, per això la immensa majoria d’edificis no tenen pàrquings soterrats. Tothom aparca al carrer. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament vol millorar les condicions de la ciutat (més espais verds, més equipaments, millora del transport públic, carrils bici...). Una de les propostes és restringir l’accés de vehicles al centre, creant unes bosses d'aparcament en el perímetre de la ciutat. Aquestes bosses seran l’inici d’itineraris peatonals que connectaran la ciutat amb diversos equipaments i espais verds. El solar del projecte es troba en el recorregut d’un d'aquests eixos peatonals. Té una superfície de 950 m2, és de planta triangular, el nivell freàtic es troba entre 2 i 2,5 m, i per normativa l’alçada màxima permesa és de 20 m (4 plantes). Es decideix ubicar-hi una biblioteca ja que l’actual ha quedat petita.
El volum resultant sorgeix a partir de l’anàlisi de l’entorn:
- 3 límits diferents : carrer rodat, plaça , front de mitgeres.
- Aprofitar la condició de cantonada situant-hi l’accès.
- Orientació: voladissos i profunditats de façana com a elements de protecció solar
- Llum: pati central que aporta llum i ventilació creuada. Lluernes que fan llum zenital.
A nivell de programa s’opta per col·locar a la planta baixa els elements de programa més sorollosos i d’ús col.lectiu (sala polivalent, aules de suport, sala d'exposicions...) fins arribar a l’última planta, on es desenvolupa el paper més tradicional de biblioteca (individualitzat i silenciós). |