En el present treball s’estudiarà una manera d’utilitzar l’hidrogen com a vector energètic. Es basarà en l’emmagatzematge dels excedents d’energia elèctrica generats per fonts renovables (fotovoltaica, eòlica...) en forma d’hidrogen, i en com poder restituir una part d’aquesta energia (elèctrica, tèrmica), i produir un combustible verd per a la mobilitat (cotxes , trens , vaixells...). Actualment la producció energètica a nivell mundial està dominada per l’ús dels combustibles fòssils, especialment en el transport, i aquests hidrocarburs, a més que són limitats, tenen un impacte mediambiental difícilment controlable i pot ser irreversible per tots els residus que generen (CO2, NOx, CH4...) , d’aquí la importància d’un canvi del model energètic actual, prioritzant i fomentant l’ús de les energies renovables i el fet de poder emmagatzemar la sobreproducció de la manera més eficient possible. Existeixen vàries maneres i tecnologies d’emmagatzemar excedents d’energia elèctrica, amb avantatges i inconvenients : • Bateries • CAES (Compressed Air Energy Storage) • STEP (Trànsfer d’energia per bombeig) • SMES ( Superconductivitat) • Supercondensadors • Volants d’inèrcia Es poden mencionar altres tecnologies més o menys conegudes però la tècnica que s’estudiarà en aquest treball serà la producció d’hidrogen mitjançant el procés d’electròlisi, trencant la molècula d’aigua en els seus constituents bàsics (O2, H2) , i podent recombinar-los en un procés de cogeneració per recuperar una part de l’energia utilitzada al principi, i finalment poder determinar el rendiment energètic que pot tenir aquesta solució.