Els que fa un temps que estem donant voltes pel Montseny, i per les seves fonts en particular, ens adonem com de mica en mica els dolls d’aigua es van aprimant, les construccions que les ennoblien s’han anat degradant i arruïnant, i si ho comparem amb les antigues postals on la font era un element central de la vida, on es feien les fontades, on es dipositava el llegat cultural i natural de l’aigua, on els poetes cantaven els seus millors versos, ens adonem que cal preservar aquests racons com a font de coneixement. Per això portem a terme el nostre estudi, però no sols com un treball teòric, sinó que volem redescobrir i animar a tothom, caminant i passejant, les fonts per apreciar aquest bé tant valuós. Que tornin els poetes a les fonts! Que els enamorats serveixin a l’amor al costat de les deus d’aigua! Anem les persones grans i els petits una altre vegada a caminar cap a les fonts. Evitem el declivi de les nostres fonts fent front a la societat de les preses i de l’aigua embotellada que ens ha tocat viure.