L’art romànic del Montseny no té el reconeixement de la vall de Boí, perquè les esglésies són senzilles. Posseeixen trets comuns que es solen repetir (orientació a l’est de l’absis, l’accés amb porta de mig arc per migdia...) Això és més o menys visible en funció que l’església hagi mantingut l’estat actual o hagi “evolucionat” seguint els estils de l’època. Però hi ha una característica que no s’ha perdut mai, un qualitat única que tothom gaudeix però que sols alguns autors (com Mariano Pagès amb les seves fotos) han sabut observar adequadament. L’element que caracteritza la construcció romànica al Montseny és la implantació al lloc. Cap de la desena d’esglésies esmentades estan emplaçades de manera atzarosa, com no podia ser de cap altre manera, quan el fet de bastir l’església suposava la “conquesta” del terreny. Totes elles tenen una situació especial al lloc, ja sigui perquè estan en el punt culminat d’un turó que els permet controlar l’entorn, o per ser al centre de la plana a treballar, o el lloc de trobada del masos del poble. La seva situació ha fet que avui el paisatge sigui irrecognoscible sense elles. Els mestres d’obra que les van aixecar sabien que la relació de l’obra arquitectònica amb l’entorn és fonamental.