El PET (polietilè teraftalat) ésun dels polímers més utilitzats en el sector de l’embalatge i com a envasos de begudesamb gas, a part de moltes altres aplicacions. És un polímer amb molt de pes dins del món alimentari i industrial ja que variant la seva cristal·linitat es pot aconseguir propietats molt diverses i cobrir un ventall més gran d’aplicacions. La major problemàtica que pot presentar aquest material és el canvi de la seva cristal·linitat en servei, on totes les seves propietats mecàniques es veurienafectades i per tant perdria la seva funcionalitat. En aquest estudi es pretén estudiar la relació entre el grau de cristal·lització i les seves propietats mecàniques,considerant també com afecta la direcció d’orientació de les làminesen la resposta mecànica. S’han realitzat uns recuitssobre les provetes a estudiara les temperatures de 90ºC, 105ºC, 120ºC i 140ºC i amb temps de recuit de 30 min, 60 min, 90 min, 120 min, 180 min, per a cada temperatura. Aquestes han estat sotmeses a un assaig de tracció i un assaig de calorimetria diferencial de rastreig (DSC). S’ha observat que a partir d’un 30% de cristal·linitats’obtenen valors de rigidesa i límit elàstic elevats amb ductilitat molt reduïda, i amb un aspecte blanquinós. Aquests graus de cristal·linitat s’obtenen a partir 120ºC independentment del temps de tractament. A mesura que les provetes cristal·litzen es perd l’efecte d’orientació.