Estudi de la viabilitat d’una variant del motor de combustió interna alternatiu de quatre temps destinat a vehicles, principalment motocicletes, que combina la adequació metamòrfica de la funcionalitat dels elements que el formen depenent de les condicions externes i internes. Tot i que el nombre de cilindres pot variar, el prototip d’estudi és un motor tetracilíndric que mitjançant la sobrealimentació dels propis cilindres tal i com fa un compressor d’èmbols alternatiu en una primera zona de treball aconsegueix un major aprofitament del parell per a una cilindrada reduïda ideal per conduccions de vehicles en ciutat de baix consum amb demanda baixa de potencia però amb una resposta de gas amb major tacte sense temps de retràs de sobrealimentació; és a partir d’un cert rang de velocitat angular del motor que tots els 4 cilindres disponibles entren a formar part d’un motor atmosfèric comú amb la característica sensació d’elasticitat que atorga la potencia repartint el parell en un amplia zona de revolucions. D’aquesta manera podem obtenir el parell directe a baixes revolucions característic de motors mono o bicilíndrics, amb l’estirada dels motors tetracilíndrics o de major nombre de cilindres, fet que el converteix en una màquina bastant polivalent. El prototip és basa en un motor actual d’una motocicleta per a poder contrastar valors. A més d’aquesta manera és simplifica el disseny teòric doncs és pot conservar el bloc motor amb el mecanisme biela-manovella (pistons, biela i cigonyal) de sèrie i produir una culata nova on veurem la dificultat que comprèn quadrar una distribució amb els temps que requereix per al nostre model. Es contempla de la manera més pròxima a la realitat l’estudi de la fase tancada discretitzat per a cada grau girat del cigonyal amb les diferents fases dels cilindres del motor per a extreure una corba potencia acurada. La fase tancada comprèn la compressió la combustió i l’expansió. La renovació de la càrrega, l’admissió i l’escapament, també es contemplen però de manera diferent. Els resultats són satisfactoris, amb un desenvolupament de prestacions predit. S’ha triat la culata com a peça clau mitjançant disseny assistit per ordinador per a generar un arxiu 3D i fer plànols per a una possible fabricació. Amb el disseny 3D podem veure la viabilitat mecànica per a veure que el sistema de distribució és l’encertat.