El consum de fruita mínimament processada (IV gamma) ha anat en augment al llarg dels últims anys deguts al canvi de l’estil de vida dels consumidors. Per una banda, cada cop donen més importància a una alimentació sana i equilibrada y per l’altre, es disposa de poc temps, pel que es busca lo més ràpid i còmode per poder consumir aquest tipus d’aliment (és a dir, ja tallats i llestos per menjar). La fruita, pel seu origen, és fàcilment degradable, el que fa que es perdin vitamines i pugui tenir una aparença poc idònia pel consumidor (inclús trobant-se dins el període de vida útil). Els canvis poden afectar la qualitat, l’aspecte (visible pel consumidor) i la composició.L’objectiu principal del projecte és estudiar les característiques fisicoquímiques de fruita envasada individualment i barrejada, per tal d’establir si una combinació d’aquestes podria augmentar la seva durabilitat. És a dir, l’envasat de varies fruites diferents al mateix paquet pugui augmentar la vida útil del producte.Les fruites escollides per realitzar el projecte han sigut el kiwi, el mango, la taronja i la pinya. Els criteris d’elecció han sigut: disponibilitat de la fruita al llarg de totes les temporades i tipus de respiració de cadascuna. A més a més, són molt populars i atractives pel consumidor.S’ha realitzat un seguiment de paràmetres fisicoquímics que habitualment es fan servir com indicador de qualitat de la fruita, com són: gasos de l’envàs, pèrdua d’aigua, fermesa, sucres, activitat antirradicalaria (que inclou Polifenols Totals, DPPH, ABTS, FRAP i ORAC), contaminació microbiològica, vitamina C, pH i acidesatitulable. S’han trobat diferencies significatives entre les fruites soles i les del bol del mix. La respiració augmenta al trobar-se la fruita barrejada. L’índex de maduresa (calculat mitjançant els paràmetres sucres i acidesa titulable) indica que el kiwi (tan sol como al bol del mix)es degrada a la mateixa velocitat. La resta de fruites semblen degradar-se més ràpidament si s’envasen de manera conjunta. Les propietats antirradicalàries, des d’un punt de vista global, són millor a la taronja, mentre que els valors inferiors s’han obtingut pel mango que, però, sembla experimentar una millora important d’aquestes propietats al trobar-se al bol del mix.També per l’anàlisi de vitamina C s’han obtingut diferències significatives entre la fruita sola i la del bol del mix. Al control microbiològic de les mostres queda patent que la pinya és la més contaminada.L’estudi de l’evolució de paràmetres fisicoquímics de qualitat de la fruita de IV gamma mostra que existeixen diferencies entre les propietats de fruita sola i fruita barrejada. En vista que avui en dia, la societat està cada cop més conscienciada de la importància d’una bona gestió de residus i cuidat del medi ambient, és interessant seguir estudiant l’optimització de la durabilitat dels aliments, que reduiria l’impacte ambiental d’aquest tipus d’indústria.