Aquest projecte té com a objectiu redissenyar la comunicació del servei de teleassistència per a que sigui apte per persones amb sordceguesa. Per aconseguir-ho es canvia el micròfon i altaveu que es col·loquen a l’habitatge de l’usuari per sensors, aquests estarien al propi habitatge i a una polsera que portaria el propi usuari. Al sistema actual l’individu porta un penjoll amb un botó que quan és polsat emet un avís conforme l’usuari està en perill. La polsera també tindrà aquesta funcionalitat. L’estat dels sensors s’anirà actualitzant a temps real a través d’una pàgina web, adreçada als teleoperadors del servei de teleassistència, que crea el propi sistema introduït per aquest projecte. A través d’aquesta pàgina web els teleoperadors també es podran comunicar amb l’usuari del sistema. Un altre afegit que es proposa en aquest projecte és la creació d’una altre pàgina web a través de la qual les persones properes dels usuaris del servei de teleassistència tinguin la possibilitat de veure l’estat de les situacions de perill que han patit els usuaris. A aquesta pàgina web també tenen accés els diferents serveis d’emergència i quan accedeixen poden informar quan estan a prop de l’usuari i veure, entre d’altres característiques del sordcec, la seva condició visual i auditiva.