L'envelliment de la població és un fenomen que afecta la major part dels territoris europeus. Aquesta tendència explica la creixent demanda de serveis d'atenció a llarg termini, com sonles residències per a gent gran. Així, com que les persones grans passen una gran part del temps a l’interior de les residències, el seu benestar i confort tèrmic no es pot ignorar.La finalitat d’aquest estudi és la d’analitzar el confort tèrmic durant els mesos d’hivern a la residència de gent gran de Sanitas Provença de Barcelona. S’analitzarà quines són les condicions amb les que els residents expressen un confort tèrmic més adequat.Es realitzar una campanya experimental durant tres dies on es monitoritza la temperatura del globus, la temperatura radiant, la temperatura ambient, la humitat relativa i la velocitat de l’aire interiors de sissales del centre entre les10h i les18h.S’enquesten a 134residents del centre i 42no residents per tal d’avaluar la seva sensació tèrmica, preferència i acceptabilitat, així com el nivell d’aïllament tèrmic de la roba i nivells d’activitat dels mateixos. En general s’observa que la gent gran presenta menys sensibilitat envers el canvis de temperatura. Es proposa un model de confort tèrmic que relacionala temperatura de confort dels residents del centre amb la temperatura exterior (model adaptatiu) que presenta menys pendent que els proposats per les normatives ASHRAE-55:2010 i EN-15251:2008.Es demostra doncs queels models de confort existents no s’adeqüen al comportament de la gent gran. S’ha de dir però, que s’ha de continuar estudiant aquest segment de població ja que el present estudi es realitza sobre una mostra de 134 residents i únicament durant el períoded’hivern.