L'envelliment de la població és un fenomen que afecta la major part dels territoris europeus. Aquesta tendència explica la creixent demanda de serveis d'atenció a llarg termini, com sónles residències per a gent gran. Així, com que les persones grans passen una gran part deltemps a l’interior de les residències, el seu benestar i confort tèrmic no es pot ignorar.Amb aquest estudi es pretén analitzar el confort tèrmic durant els mesos d’hivern a la residencia de gent gran de Sanitas Sagrada Família de Barcelona. S’analitza quines són les condicions amb les que els residents presenten un confort tèrmic més adequat.Per tal d’acomplir amb l’objectiu de l’estudi es realitza una campanya experimental durant tres dies on es monitoritza la temperatura del globus, la temperatura radiant, la temperatura ambient, la humitat relativa i la velocitat de l’aire interiors de quatre sales del centre de 10h a 17h. S’enquesten a 165 residents del centre i 30 no residents per tal d’avaluar la seva sensació tèrmica, preferència i acceptabilitat, així com el nivell d’aïllament tèrmic de la roba i nivells d’activitat dels mateixos. En general s’observa que la gent gran presenta menys sensibilitat envers als canvis de temperatura. Es proposa un model de confort tèrmic que relacioni la temperatura de confort amb la temperatura exterior (model adaptatiu) que presenta menys pendent que els proposats per les normatives ASHRAE-55:2010 i EN-15251:2008.Es demostra que els models de confort tèrmic existents no s’adeqüen al comportament de la gent gran. Tot i això s’ha de continuar estudiant aquest segment de la població, ja que el present estudi es realitza sobre una mostra de 165 residents i únicament durant el període d’hivern.