En aquest treball es fa un recull de la recerca de diversos autors sobre l’adquisició del llenguatge escrit i, posteriorment, de la importància de la consciència fonològica en aquesta adquisició, centrant-nos en les persones amb problemes auditius. Es va plantejar la hipòtesi que el treball sobre la consciència fonològica podria ajudar en el desenvolupament del llenguatge escrit en nens sords i millorar la comprensió lectora, punt on les persones sordes solen tenir més dificultats. Posteriorment es fa un estudi de cas a un alumne de 5 anys amb una sordesa moderada i postlocutiva. Es van dur a terme un seguit d’intervencions per treballar la consciència fonològica i veure la repercussió que té aquesta en el desenvolupament de l’infant. Primerament, es va fer una avaluació inicial de la seva habilitat lectora i després de la fonològica. Aquesta avaluació es va repetir una vegada acabades les sessions de treball per tal de comparar-les i obtenir resultats. Per últim es van analitzar els resultats de la intervenció i van mostrar una millora del llenguatge escrit per part de l’alumne en qüestió, tant de l’habilitat lectora com de la fonològica. Tot i així, no s’ha pogut donar resposta a la hipòtesi plantejada inicialment, per això es planteja la continuïtat de les sessions i veure els resultats d’aquestes a llarg termini.

In this work, a compilation of the research of several authors on the acquisition of the written language and, later, of the importance of the phonological consciousness in this acquisition is made, concentrating on people with hearing problems. The hypothesis was raised that phonological awareness could help develop the written language of deaf children and improve their reading comprehension, two areas where deaf people tend to have more difficulties. Subsequently, a case study was carried out for a 5-year-old student with moderate and post-lecture deafness. A series of interventions were carried out to work on his phonological awareness and to see the repercussion that this has on the development of the child. First, an initial assessment of his reading has made and after an assessment of his phonological ability was made. This evaluation was repeated once the work sessions were finished in order to compare them and obtain results. Finally, the results of the intervention were analysed and showed an improvement in the written language of the student in question, in relation to both his reading and phonological abilities. However, the initial hypothesis could not be answered, therefore a continuation of the sessions is considered and the results of these will be considered in the long term.