Objectiu. Aquest estudi longitudinal quasi-experimental pre-post es proposa estudiar la influència de l’entrenament vocal en les característiques de la veu d’un grup d’infants de 9 anys. Metodologia. La freqüència fonamental de la veu parlada i els paràmetres del fonetograma – mínima i màxima freqüència, mínima i màxima intensitat, rang dinàmic i freqüencial i àrea del fonetograma- de 27 infants (16 sense entrenament vocal i 11 amb entrenament vocal) són obtinguts en dues fases amb 6 mesos de diferència entre elles. Resultats: L’entrenament vocal influencia alguns paràmetres del fonetograma generant un augment en la màxima intensitat i freqüència, en el rang dinàmic i freqüencial i en l’àrea del fonetograma. Altrament, l’entrenament durant sis mesos no genera canvis estadísticament significatius en la mínima freqüència i intensitat, ni en la freqüència fonamental de la veu parlada. Respecte al grup control, els subjectes que han realitzat entrenament vocal obtenen valors significativament diferents en la mínima i màxima intensitat, en la màxima freqüència, en el rang dinàmic i freqüencial i en l’àrea del fonetograma. Conclusions: L’entrenament vocal durant sis mesos impacta positivament en les característiques de la veu d’un grup d’infants de 9 anys, generant un augment en la màxima intensitat i freqüència, en el rang dinàmic i freqüencial i en l’àrea del fonetograma. Paraules clau: Entrenament vocal, freqüència fonamental de la veu parlada (FO), fonetograma, freqüència mínima, freqüència màxima, intensitat mínima, intensitat màxima, rang freqüencial, rang dinàmic, àrea del fonetograma.