Una de les premisses que teníem clares al buscar un projecte final de carrera era que volíem fer una rehabilitació. Potser és un tema recurrent on molta gent hi va a parar perquè no sap que fer,però en el nostre cas n’estàvem convençuts degut a que per experiències laborals no n’havíem pogut participar en cap projecte semblant i ens cridava l’atenció. Posteriorment fins i tot un de nosaltres s’hi ha estat dedicant laboralment. Ens va costar molt trobar una edificació que s’adaptés al que nosaltres volíem. Vem parlar amb un directiu del Club de Bàsquet Joventut de Badalona perquè ens deixés entrar a una masia que tenien en propietat però després de vàries reunions vem abandonar. També vem parlar durant molt de temps amb l’alcalde i l’arquitecte municipal de Sant Feliu de Buixalleu per rehabilitar una masia mig en runes perduda pels paratges de Montseny. D’igual manera va ser difícil la comunicació i varem abandonar. És ven cert que moltes vegades tens la solució just al davant i no som capaços de veure-la. Gràcies a la nostra tutora inicial del projecte, ens vem decantar per aquesta vivenda, propietat de la família d’un membre del grup. No va ser només per a l’evident facilitat que ens aportava a l’hora d’accedir-hi sinó perquè complia unes característiques molt interessants de tipologia arquitectònica, d’evolució històrica i d’estat de conservació. Així va se com al final varem anar a parar a Arenys de Mar, a les cases de cos, a l’historia de pobles pescadors i navegants, de rieres i materials sorrencs... La feina d’adaptació al CTE d’aquesta casa no ha estat fàcil, a més perquè s’ha volgut preservar l’estil original d’aquesta tipologia arquitectònica.