En el present projecte es realitza una simulació a un arc de seguretat d’un vehicle de competició, seguint la reglamentació de la FIA, per tal de poder ser homologat. S’exposen breument les característiques del vehicle en el qual es muntarà l’estructura, donat que aquesta condiciona les dimensions i el muntatge de l’arc. Un cop observada l’estructura comencem a realitzar l’estudi per tal de comprovar si els resultats són adequats per la pertinent homologació. Dissenyem l’estructura en un potent programa d’altes prestacions, CATIA V5, que basant-se en el mètode dels Elements Finits (FEM) permet realitzar anàlisis de tensions i deformacions. El reglament dicta tres assajos, dos aplicats a l’arc principal, de major diàmetre que la resta de barres, i un tercer aplicat en l’arc lateral; tots tres simulen el bolcament del vehicle. S’ha cregut convenient fer un quart assaig, en cas d’impacte lateral, ja que el reglament de la FIA no en menciona cap. Es pot observar que un impacte lateral és una situació molt freqüent en les competicions. Els resultats en els assajos que marca el reglament de la FIA han estat favorables per a la seva homologació, però, en alguns els assajos l’estructura de seguretat ha quedat en estat de deformació plàstica. En els resultats el que ens ha marcat el màxim no ha estat el desplaçament, com es podria pensar a priori, sinó que han estat les tensions màximes adquirides per l’estructura. En el cas d’impacte lateral s’han observat unes petites zones on les tensions resultants són més elevades que les tensions de límit elàstic de l’acer S-450, és a dir, les podríem classificar en la zona de transició entre el límit elàstic i el límit plàstic. Donat que els valors són molt propers al límit elàstic del material () s’han ignorat. Vist que el comportament resistent està entre els límits de la FIA, segons les simulacions, però a falta d’un estudi físic, podem dir que l’arc de seguretat per un Peugeot 205 de ral·lis és apte per ser homologat.