En el projecte s'ha estudiat la viabilitat tecnològica i econòmica de l'hidrogen com a font d'energia intermèdia a nivell domèstic. S’ha fet un estudi sobre els sistemes d'obtenció d’hidrogen que hi ha actualment per determinar quin dels quals és més viable en un habitatge. També s’han estudiat els sistemes d'emmagatzematge de l'hidrogen, i els sistemes d'aprofitament per obtenir energia elèctrica i tèrmica a partir de l'hidrogen. Posteriorment a aquests estudis, s’ha dissenyat una instal·lació per un habitatge amb un consum energètic mitjà situat a la ciutat de Vic (Barcelona). Aquest tipus d’instal·lació està destinada a vivendes aïllades, no obstant pot ser aplicada en qualsevol habitatge. Aquesta instal·lació és energèticament autosuficient, utilitza l’energia solar fotovoltaica com a font primària d’energia i la funció de l’hidrogen és de vector energètic. O sigui que l’hidrogen és utilitzat per emmagatzemar l’excedent d’energia elèctrica que es produeix a la instal·lació. Per exemple, durant l’estiu hi ha excedent d’energia fotovoltaica, aquesta energia elèctrica es pot transformar en hidrogen i utilitzar-se durant la resta de l’any quan les condicions climàtiques no són tan favorables. De la instal·lació dissenyada s’ha calculat el rendiment global (14,6%), així com les característiques dels diferents elements per tal d’assegurar el bon funcionament de la instal·lació. A més de l’anterior instal·lació, també s’han estudiat vàries instal·lacions alternatives per tal de comparar-les. Les instal·lacions alternatives han estat: instal·lació d’hidrogen únicament pel consum elèctric, instal·lació d’hidrogen amb caldera de gas per calefacció i ACS, instal·lació amb bateries per emmagatzemar l’energia, instal·lació amb connexió a la xarxa elèctrica de distribució (venda de l’energia). Des del punt de vista econòmic, la instal·lació amb hidrogen té un cost molt elevat però es deu al fet que la tecnologia és molt nova i per tant cara. Quan aquesta tecnologia ja sigui madura, el cost de les piles de combustible serà molt més baix. Aquest projecte ha servit per demostrar que la tecnologia de l’hidrogen ja forma part del present, i que actualment una instal·lació d’aquest tipus ja és tecnològicament viable; no obstant, cal seguir investigant per tal de millorar l’eficiència del procés i altres problemes tècnics com l’emmagatzematge de l’hidrogen.