Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

Las prioridades para los museos están cambiando. La misión de la nueva museología es convertir los museos en sitios de disfrute y aprendizaje, lo que hace que su gestión sea muy parecida a la de una empresa que compite en el sector del ocio. Con el paso del tiempo, los museos necesitan establecer y aplicar los criterios necesarios para su supervivencia, allanando el camino para que otras instituciones públicas sean más abiertas en sus esfuerzos para comunicar y difundir su patrimonio. Podemos empezar a hablar ya de algunas conclusiones comúnmente aceptadas sobre el comportamiento de los visitantes, que son necesarias para planificar futuras exposiciones que vean el aprendizaje como un proceso constructivo, las colecciones como objetos con significado y las mismas exposiciones como medios de comunicación que deberían transformar el modo de pensar del espectador, y sirviendo al mensaje. Parece que internet representa un medio efectivo para alcanzar estos objetivos, ya que es capaz de: a) adaptarse a los intereses y a las características intelectuales de un público diverso; b) redescubrir los significados de los objetos y adquirir un reconocimiento sociocultural de su valor mediante su potencial interactivo; c) servirse de elementos atractivos y estimulantes para el disfrute de todo el mundo. Para este propósito es básico que nos preguntemos lo siguiente: ¿qué criterios debería seguir un museo virtual para optimizar la difusión de su patrimonio?, ¿qué elementos estimulan a los usuarios a quedarse en una página web y disfrutar de visitas virtuales satisfactorias?, ¿qué papel tiene la usabilidad de la aplicación en todo ello?

Priorities for museums are changing. The mission of the new museology is to convert museums into places of enjoyment and learning, bringing their financial management into line with the social enterprises competing with the entertainment industry. As time goes by, museums need to establish and apply the criteria necessary for their survival, paving the way for other public institutions to open up in their attempt to communicate and spread their heritage. We can already see some commonly accepted conclusions about visitors' behaviour, which can help plan future exhibits that present learning as a constructive process, collections as objects that bring meaning, and exhibits themselves as communication media that should transform the way spectators think, serving as the message itself.Internet seems to represent an effective medium to reach these objectives, as it capable of: a) adapting to the interests and intellectual characteristics of a diverse audience; b) rediscovering objects' meanings and offering sociocultural recognition of their value through its interactive potential, and c) employing attractive and stimulating elements for everybody's enjoyment. With this in mind, we have to ask ourselves: What criteria should a virtual museum respect in order to optimise the diffusion of its heritage? What elements stimulate users to stay on a web page and have satisfactory virtual visits? What role does the application's usability play in all of this?