Associació entre Dèficit de Vitamina D i Retinopatia Diabètica

Abstract

Introducció: S’atribueix un efecte inhibidor de la vitamina D en la proliferació de cèl·lules endotelials a la retina, major causa de la retinopatia, complicació tardana de la diabetis. Els estudis que ho pretenen provar són escassos. Objectiu: Analitzar la possible associació entre la vitamina D en sang i la retinopatia diabètica en pacients amb diabetis tipus 2. Metodologia: En un estudi pilot descriptiu transversal es van seleccionar 88 pacients de forma aleatòria equilibrada compensada per sexe i grup (44 pacients amb retinopatia diabètica i 44 sense segons avaluació oftalmològica). Es van excloure subjectes amb altres complicacions tardanes de la diabetis avançada per evitar biaixos de confusió. Resultats: Les persones amb retinopatia feia més temps que eren diabètics, tenien concentracions d'hemoglobina glicosilada superiors i la relació dels seus nivells d’albúmina-creatinina en orina era superior; també eren més freqüents en els tractaments d’antihipertensius i d’insulina. No es van observar diferències estadísticament significatives en els nivells sèrics de vitamina 25(OH)D. La primavera, l’estiu i la tardor van resultar, com a categories de l’època de presa de mostra, protectores de presentar dèficit sever de vitamina 25(OH)D respecte de l’hivern. Conclusió: Aquest estudi no troba cap associació entre la vitamina D en sang i la retinopatia diabètica en pacients amb DM2 sense altra complicació vascular coneguda.