El sistema penitenciari català: fonament i exercici de la competencia

Abstract

Catalunya té atribuïda per l’Estatut d’autonomia la competència executiva en matèria penitenciària. Aquest fet, singular a l’Estat espanyol i amb pocs exemples anàlegs en altres països, ha plantejat, des del punt de vista jurídic, el problema de delimitar l’abast de la competència en relació amb la competència exclusiva de l’Estat sobre la legislació penal, processal i penitenciària. D’altra banda, aquesta singularitat esperona l’anàlisi de la relació que pot tenir amb les diferències reals entre el sistema penitenciari català i el de les presons espanyoles administrades per l’Estat, de les quals és una mostra la menor població penitenciària a Catalunya. Com a conclusió, l’estudi mostra que aquesta diferència no pot atribuir-se essencialment a una singularitat en l’exercici de la competència penitenciària, i que les dades oficials existents no permeten provar fins a quin punt els diversos actors del sistema penal podrien estar reflectint actituds menys punitives de la societat catalana respecte a l’espanyola.

Cataluña tiene atribuida por el Estatuto de autonomía la competencia ejecutiva en materia penitenciaria. Este hecho, singular en todo el Estado español y con pocos ejemplos análogos en otros países, ha planteado, desde el punto jurídico, el problema de delimitar la competencia en relación con la competencia exclusiva del Estado sobre la legislación penal, procesal y penitenciaria. Por otra parte, esta singularidad incita al análisis de su posible relación con las diferencias reales entre el sistema penitenciario catalán y el de las prisiones españolas administradas por el Estado, una muestra de las cuales es la menor población penitenciaria en Cataluña. Como conclusión, el estudio muestra que esta diferencia no puede atribuirse esencialmente a una singularidad en el ejercicio de la competencia penitenciaria, y que los datos oficiales existentes no permiten probar hasta qué punto los diversos actores del sistema penal podrían estar reflejando actitudes menos punitivas de la sociedad catalana respecto de la española.