Efectivitat dels tractaments fisioteràpics per a l'espasticitat en pacients amb ictus. Revisió sistemàtica

Abstract

Pregunta de la revisió: Quina és l’efectivitat dels tractaments fisioteràpics per a l’espasticitat en pacients amb ictus? Objectius: l’objectiu general és avaluar l’efectivitat dels diferents tractaments fisioteràpics per tractar l’espasticitat que apareix després d’haver patit un ictus. Els objectius específics són: analitzar les diferents modalitats en fisioteràpia existents per al tractament de l’espasticitat, determinar com afecten els tractaments a la qualitat de vida, determinar com afecten les intervencions a la funcionalitat i determinar l’efecte de les intervencions sobre el dolor. Metodologia: Es va realitzar la cerca bibliogràfica a les bases de dades Pubmed, Scopus i Cochrane. Els criteris d’inclusió van ser: assaigs clínics aleatoritzats, disponibles en anglès o castellà, resultats sobre l’espasticitat i estudis que incloguin pacients amb ictus amb almenys 2 mesos de curs clínic, que refereixin espasticitat. Els estudis van ser avaluats mitjançant una valoració del risc de biaix seguint l’eina proposada per Cochrane. Resultats: es van incloure 4 estudis publicats entre els anys 2012 i 2014, amb un total de 209 pacients. Conclusió: l’evidència actual mostra que els tractaments no farmacològics més efectius per disminuir l’espasticitat són l’estimulació magnètica transcranial repetitiva i l’estimulació magnètica amb corrent directe. Tot i així, són necessaris més estudis que avaluïn l’efectivitat d’aquests a llarg termini.