Catalanisme i construcció simbòlica. Qüestions generals i un cas particular: el noucentisme targarí (1898-1936)

Abstract

Aquest article es planteja tres objectius. D’una banda, fer una primera aproximació als grans marcs referencials recreats per les expressions majoritàries del catalanisme a cavall dels segles XIX i XX , i escatir-ne els factors bàsics de la sociogènesi, reproducció i evolució. Per tal d’aprofundir en aquest objectiu, examina d’antuvi els factors més bàsics que intervenen en la construcció i legitimació de la regió o la nació per part del catalanisme. Així, analitza, d’una banda, la concepció de comunitat en el catalanisme i com varia en les diverses expressions del catalanisme conforme a la mateixa evolució del moviment, i, d’altra banda, avalua el paper necessari dels models culturals/civilitzatoris i dels sentiments/consciències regionalistes i nacionalistes en la construcció i legitimació de la regió o nació per part del catalanisme. El segon objectiu és fer una breu aproximació a la naturalesa dels símbols del noucentisme. I el tercer, és presentar un univers local específic d’imaginari noucentista: el que basteix la burgesia catalanista de Tàrrega des dels últims anys del segle XIX fins a la Guerra Civil del segle XX.