Analfabetisme: una realitat encara. Eradicar-lo: un repte per assolir, encara al segle XXI

Abstract

Nombrosos estudis sociològics mostren que el capital cultural que cada persona té oportunitat d'adquirir és un element determinant en la seua trajectòria. Les persones anem posant a la motxilla vital els capitals socials i culturals que anem assolint. Aquesta motxilla és part intrínseca de cada persona i viatja amb ella vagi on vagi. Alhora, les conseqüències que la manca, total o bàsica, d'instrucció comporta en els individus que la pateixen i en els seus entorns han estat investigades i analitzades a bastament, tant des de la pedagogia, la sociologia i la sociolingüística. No hi ha dubte que un dels elements potenciadors de la igualtat d'oportunitats és el nivell educatiu assolit, en sentit ampli, incloent-hi com un element important les competències lingüístiques en els idiomes autòctons. L'analfabetisme o la manca d'instrucció és un handicap i un exclusor. Limita, o impedeix, desenvolupar amb autonomia les tasques quotidianes comunicatives en els espais de relació pública (metge, centres oficials, escola dels fills...), limita o impossibilita la comprensió lectora, oral i escrita en les llengües autòctones i, en conseqüència amb les persones de l'entorn que les parlen; dificulta la incorporació al món laboral, donar suport als fills en les tasques escolars i acadèmiques, el propi desenvolupament personal i la participació social, en definitiva.