Francesc de Borja Moll i la lingüística nord-americana i hispànica a la llum dels epistolaris mollians

Abstract

Durant el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906) destacaren les comunicacions en què es justificava la necessitat del coneixement del llatí per endegar amb garanties d’èxit els estudis de lingüística en general i de filologia romànica en particular, com he exposat en un altre lloc (JULIÀ-MUNÉ, 2006). Entre aquests darrers es van distingir especialment els de gramàtica històrica, dialectologia i geografia lingüística, disciplina que, mitjançant enquestes dialectològiques i servint-se de tècniques cartogràfiques, tenia per objectiu l’elaboració d’atles lingüístics. Un parell de dècades després d’aquella magna trobada científica internacional ja s’havien començat a difondre els primers resultats dels estudis científics del català en l’àmbit de la dialectologia, la lexicografia i la gramàtica descriptiva i prescriptiva, mitjançant l’obra duta a terme per Antoni M. Alcover (1862-1932) a les Illes i per Pompeu Fabra (1868-1948) a Catalunya.