dc.contributor.author |
Burgueño, Jesús |
dc.date |
2017-06-15T10:09:06Z |
dc.date |
2017-06-15T10:09:06Z |
dc.date |
2015 |
dc.identifier |
1133-2190 |
dc.identifier |
http://hdl.handle.net/10459.1/59877 |
dc.identifier |
https://doi.org/10.2436/20.3002.01.84 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/10459.1/59877 |
dc.description |
És poc conegut que un coll no només és un lloc de pas entre muntanyes, sinó que
antigament es referia també (i fins i tot de forma preferent) a les pròpies muntanyes, ja
sigui un turó ben aïllat o bé la prominència d’una carena. Aquesta accepció arcaica encara
és viva a les terres del sud de Catalunya i al nord del País Valencià, a l’igual que el diminutiu
collet (turonet) que també s’empra a la Catalunya Central. Entre els colls referits
a muntanyes n’hi ha de tan coneguts com: Collbató, Colldejou, Coll de Nargó, Collserola
o Collsuspina. |
dc.language |
spa |
dc.publisher |
Societat Catalana de Geografia |
dc.relation |
Reproducció del document publicat a https://doi.org/10.2436/20.3002.01.84 |
dc.relation |
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2015, núm. 79, p. 195-215 |
dc.rights |
cc-by-nc-nd (c) Burgueño, 2007 |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Coll |
dc.subject |
Collet |
dc.subject |
Collada |
dc.subject |
Toponímia |
dc.subject |
Orònims |
dc.title |
Quan les muntanyes són colls. Advertiment toponímic per a geògrafs |
dc.type |
article |
dc.type |
publishedVersion |