De l’ardiaconat de la Selva a les comarques selvatanes

Abstract

Sovint les comarques tenen algun referent històric més o menys remot. La Selva fou un dels quatre ardiaconats del bisbat de Girona, mentre que el Gironès actual es correspon força exactament amb la vegueria estreta de Girona. Les divisions posteriors (alcaldies majors, partits judicials, comarques...) han recollit i transformat -amb major o menor encert- aquelles unitats administratives d'origen medieval. L'aprofitament de les diverses formes de col·laboració supramunicipal ha de permetre un millor encaix de la realitat administrativa amb el concepte tradicional selvatà. Poques comarques tenen un nom tan arrelat en el sentit popular -passat i present- com el té la Selva, i poques són, alhora, tan difícils de concretar de manera satisfactòria com a demarcació administrativa. Tanmateix, la Selva va néixer i va ser, durant segles, un àmbit oficial eclesiàstic: un dels quatre grans ardiaconats del bisbat gironí. L'ardiaconat comprenia, per la costa, des d'Arenys de Mar i fins a Sant Feliu de Guíxols; per la depressió prelitoral anava de Breda a les portes de Girona (Salt i Santa Eugènia), i cap a l'interior arribava a Arbúcies i Santa Coloma. És clar que la funcionalitat real d'aquesta demarcació devia ser escassa i progressivament poc significativa, alhora que tampoc va potenciar la formació d'una capitalitat diferenciada de la seu episcopal. Però malgrat tot, la dilatada vigència de l'ardiaconat afavorí l'arrelament d'una identitat comarcal selvatana.