La integració vertical millora la rendibilitat econòmica de les empreses agroalimentàries?

Abstract

L’objectiu del treball consisteix en esbrinar si la integració vertical cap enrere, portada a terme en empreses del sector agroalimentari espanyol durant els anys de crisi financera, suposa una estratègia que permeti millorar la rendibilitat econòmica d’un sector caracteritzat per una gran presència d’empreses familiars, a les que aquest tipus d’estratègia també pot interessar per evitar conflictes familiars derivats de la gestió. Amb aquesta finalitat, s’han analitzat un total de 3.955 empreses del sector durant el període 2011-2015, el que inclou una fase avançada de la crisi financera i l’inici de la recuperació econòmica. Les dades utilitzades en l’estudi han estat extretes de la base de dades SABI, i la identificació de les empreses objecte d’estudi s’ha dut a terme mitjançant la classificació d’activitats econòmiques que facilita l’INE. La relació entre les variables incloses en l’estudi ha estat definida mitjançant un model de regressió lineal múltiple estimada per mínims quadrats ordinaris. Els resultats obtinguts descarten que la integració vertical cap enrere generi una millora en la rendibilitat econòmica per al període objecte d’estudi. D’altra banda, variables com l’eficiència en costos, la rotació, la quota de mercat i l’endeutament si condicionen significativament la seva variació.