Ètica, Salut, àmbit social. La gestió de la complexitat

Abstract

Vivim un temps molt complex i aquesta com¬plexitat impacta de manera punyent en els àmbits social i sanitari, que poden contactar amb l’espai íntim i privat de les persones. La bioètica, que neix precisament de la gestió de la complexitat, pot orientar en l’exercici de les professions de l’àmbit social, en un moment en què la relació amb les persones ateses passa per capacitar per a la decisió, acompanyar a descobrir nous recursos personals, proposar alternatives o, fins i tot, saber respectar les decisions que pren l’altre. La bioètica ha des¬envolupat ja un marc conceptual d’orientació, que s’exposa al llarg d’aquest article, davant dels nous reptes plantejats pel progrés biotec¬nològic i els canvis socials, per poder trobar criteris en un món postradicional, postcristià i postmodern

Vivimos tiempos muy complejos y esta complejidad impacta de forma punzante en los ámbitos social y sanitario, que pueden contactar con el espacio íntimo y privado de las personas. La bioética, que nace precisamente de la gestión de la complejidad, puede orientar en el ejercicio de las profesiones del ámbito social, en un momento en que la relación con las personas atendidas pasa por capacitar para la decisión, acompañar para descubrir nuevos recursos personales, proponer alternativas o, incluso, saber respetar las decisiones que toma el otro. La bioética ha desarrollado ya un marco conceptual de orien¬tación, que se expone a lo largo de este artículo, ante los nuevos retos planteados por el progreso biotecnológico y los cambios sociales, para poder encontrar criterios en un mundo postradicional, postcristiano y posmoderno.

We live in very complex times and this complexi¬ty has a dramatic impact on the social and health sectors, which often come into contact with people’s private and personal space. Bioethics, which has its basis precisely in the management of complexity, can help orient the practice of the social professions at a time when the rela¬tionship with the client is increasingly predi¬cated on empowering people to take decisions, accompanying them in their discovery of new personal resources, proposing alternatives and respecting the decisions they may take. Bioethics has already developed a conceptual framework within which to orient itself, and this is set out in the article in the context of the new challenges posed by biotechnological progress and social changes, in order to identify valid criteria in a post-traditional, post-Christian and post-mo¬dern world.