La catedral romànica de Barcelona: revisió de les dades arqueològiques i de l'escultura

Abstract

El fet que no s'hagin dut a terme excavacions arqueològiques àmplies al subsòl de la catedral de Barcelona fa que l'edifici romànic que la va precedir, consagrat el 1058, ens sigui encara un gran desconegut. Tanmateix, les restes arqueològiques conegudes en diversos sondejos realitzats en el moment de la construcció de la façana neogòtica i en les excavacions del carrer dels Comtes i a l'interior de la catedral -que van portar a la descoberta del baptisteri i l'aula episcopal- van posar al descobert també importants trams de la façana occidental de la galilea del temple romànic, així com tota una sèrie d'impostes amb decoració escultòrica. La revisió i l'estudi de tota aquesta informació permeten plantejar una hipòtesi de planta del que fou la catedral romànica. I aquest és precisament l'objectiu d'aquest treball.

Al no haberse realizado excavaciones arqueológicas exhaustivas en el subsuelo de la catedral de Barcelona, el edificio románico que la precedió, consagrado en el año 1058, es todavía un gran desconocido para nosotros. A pesar de ello, los restos arqueológicos hallados en varios sondeos realizados durante la construcción de la fachada neogótica y en las excavaciones de la calle Dels Comtes y en el interior de la catedral –que llevaron al descubrimiento del baptisterio y el aula episcopal–, dejaron al descubierto también importantes tramos de la fachada occidental de la galilea del templo románico, así como una serie de impostas con decoración escultórica. La revisión y el estudio de esta información permiten plantear una hipótesis de planta de la que fue la catedral románica. Y este es, precisamente, el objetivo del presente trabajo.

Le fait que des fouilles archéologiques étendues n’aient pas été réalisées dans le sous-sol de la cathédrale de Barcelone, implique que l’édifice roman qui l’a précédée, consacré en 1058, soit encore pour nous du domaine de l’inconnu. De même, les restes archéologiques découverts lors de divers sondages effectués au moment de la construction de la façade néogothique et dans les fouilles de la rue des Comtes, ainsi qu’à l’intérieur de la cathédrale –lesquelles ont conduit à la découverte du baptistère et de la salle épiscopale– ont aussi mis au jour des parties importantes de la façade occidentale du parvis de l’église romane, avec toute une série d’impostes décorées de sculptures. La révision et l’étude de toute cette information permettent d’émettre, à partir des fondations, une hypothèse sur ce qu’a été la cathédrale romane. Ce qui constitue précisément l’objet de ce travail.