La pràctica esportiva i la seva influència motivacional en els canvis d’hàbits alimentaris

Abstract

La inactivitat física és un dels factors de risc de mortalitat més importants a escala mundial. Actualment està en augment en molts països el que empitjora la càrrega d'infermetats no transmissibles i afecta l'estat general de salut de la població de tot el món. Les persones que no fan suficient exercici físic presenten un risc de mortalitat superior al de les persones actives.

Es coneix múltiples beneficis psicològics causat per la realització d'exercici físic. Aquest treball com objectiu estudiar si la iniciació en l'exercici físic produeix un canvi en els hàbits alimentaris provocat per una motivació extrínseca

S'ha fet un estudi prospectiu en 7 voluntaris universitaris sedentaris que durant dos mesos han realitzat una sessió mínima d'exercici físic a la setmana. S’han administrat qüestionaris alimentaris, psicològics, s’han pres mesures antropomètriques i s’ha avaluat l'aptitud física a l'inici i final de la intervenció física. Els resultats obtinguts s’han estudiat estadísticament. Tot i observar una millora en l’aptitud física, en paràmetres antropomètrics, motivacionals i d'estat d'ànim, no es pot concloure que la realització d’exercici físic produeixi un canvi en l’estat d’ànim en el pacient que el motivi a modificar els seus hàbits alimentaris.

One of the most important mortality factors is the lack of physical activity. Nowadays, sedentarism is increasing in a huge amount of countries, resulting in an increase of the prevalence of non-transmitable diseases and modifying the health situation of the population around the world. Not physically active people show a higher risk of mortality than those who are physically active. Several psychological benefits are known due to the physical exercise. This work is aimed to analyse if the initiation at physical sport can result in the nutritional habits due to an extrinsec motivation. A prospective study has been made taking into account seven sedentary university voluntaries that had done, a physical session at least once a week, during two months. Food and psychological questionnaires as well as anthropometric measures have been realized. The physical aptitude, at the start and the end of the intervention, has been evaluated. The results obtained have been statistically studied. Although an improvement in the physical aptitude was observed; in some anthropometric, motivational and mood parameters it can not be concluded that there is a relation between the patients’ mood and their nutritional habits.