Diagnòstic de la malaltia renal crònica felina - Biomarcadors

Abstract

La determinació de la taxa de filtració glomerular és considerada la tècnica més adequada per avaluar la funció renal, però els mètodes necessaris per a la seva avaluació són poc pràctics. Els principals paràmetres utilitzats per a diagnosticar la malaltia renal crònica inclouen la creatinina i la urea circulant, a més de la densitat específica de l’orina. Tot i així, aquests paràmetres són poc sensibles i presenten certes limitacions. Per aquest motiu, existeix la necessitat de trobar mètodes de diagnòstic i seguiment més fiables i sensibles per a pacients amb malaltia renal, sobretot per a la detecció precoç ja que és quan el tractament terapèutic és més efectiu. L’ús de biomarcadors renals ha augmentat en veterinària per al diagnòstic i el control de la malaltia renal crònica. Un biomarcador ideal identificaria la localització i la gravetat de la lesió, i es correlacionaria amb la funció renal, entre altres qualitats. Aquesta revisió bibliogràfica revisarà els avantatges i les limitacions dels biomarcadors renals que s’utilitzen en gats, així com alguns biomarcadors en estudi que podrien adaptar-se per a l’ús clínic. En un futur, sembla probable que els biomarcadors convencionals siguin substituïts per nous biomarcadors i que la determinació conjunta d’aquests proporcioni una visió útil en el diagnòstic de la malaltia renal crònica.

La determinación de la tasa de filtración glomerular es considerada la técnica más adecuada para evaluar la función renal, pero los métodos necesarios para su evaluación son poco prácticos. Los principales parámetros utilizados para diagnosticar la enfermedad renal crónica incluyen la creatinina y la urea circulante, además de la densidad específica de la orina. Sin embargo, estos parámetros son poco sensibles y presentan ciertas limitaciones. Por este motivo, existe la necesidad de encontrar métodos de diagnóstico y seguimiento más fiables y sensibles para pacientes con enfermedad renal, sobre todo para la detección precoz, ya que es cuando el tratamiento terapéutico es más efectivo. El uso de biomarcadores renales ha aumentado en veterinaria para el diagnóstico y el control de la enfermedad renal crónica. Un biomarcador ideal identificaría la localización y la gravedad de la lesión, y se correlacionaría con la función renal, entre otras cualidades. Esta revisión bibliográfica revisará las ventajas y las limitaciones de los biomarcadores renales que se utilizan en gatos, así como algunos biomarcadores en estudio que podrían adaptarse para su uso en clínica. En un futuro, parece probable que los biomarcadores convencionales sean sustituidos por nuevos biomarcadores y que la determinación conjunta de estos proporcione una visión útil en el diagnóstico de la enfermedad renal crónica.

The determination of the glomerular filtration rate is considered the most adequate technique to assessing renal function, but the necessary methods for its evaluation are impractical. The main parameters used to diagnose chronic kidney disease include circulating creatinine and urea concentrations, and urine-specific gravity. However, these parameters are not very sensitive and have certain limitations. For this reason, there is a need to find more reliable and sensitive diagnostic and monitoring methods for patients with renal disease, especially for early detection, since this is when the therapeutic treatment is most effective. The use of renal biomarkers has increased in veterinary medicine for the diagnosis and control of chronic kidney disease. An ideal biomarker would identify the location and severity of the lesion, and would correlate with renal function, among other qualities. This literature review will review the advantages and limitations of renal biomarkers used in cats, as well as some biomarkers under study that could be adapted for clinical use. In the future, it seems likely that conventional biomarkers will be replaced by new biomarkers and that the joint determination of these will provide a useful insight into the diagnosis of chronic kidney disease.