Paisatge vegetal i gestió del combustible a la plana occidental catalana entre el neolític i l’edat mitjana: estat de la qüestió des de l’anàlisi antracològica

Abstract

En aquest treball es presenta una síntesi de les anàlisis antracològiques realitzades fins avui a la plana occidental catalana. Les dades procedeixen de divuit jaciments arqueològics localitzats a diferents comarques de la plana i pertanyents a diferents períodes, conformant tots junts un marc cronològic que va des del neolític a l’edat mitjana/període islàmic. A partir d’aquestes dades s’evidencia l’evolució del paisatge forestal a la plana occidental catalana i l’ús que en feren les poblacions de cada època. Predominen en el conjunt les espècies de caràcter mediterrani, entre elles Quercus ilex-coccifera (alzina) i Pinus halepensis (pi blanc) són les més freqüentment consumides. No obstant això, destaca la presència de caducifolis, entre ells el Quercus sp. caducifoli (roure), que té especial importància en la fase neolítica i posteriorment en època ibèrica. Els canvis observats per a les fases més recents són conseqüència de l’explotació forestal intensiva, que hauria dut a un possible procés de desforestació, així sembla indicar-ho la presència cada cop més important d’espècies pioneres i heliòfiles.

Dans ce travail de recherche on présentera une synthèse des analyses anthracologiques qui ont été réalisées jusqu’à l’heure actuelle dans la plaine occidentale catalane. Les données utilisées pendant l’étude proviennent de dix-huit sites archéologiques situés dans différentes comarques de ce territoire et datant de différentes périodes allant du néolithique jusqu’au moyen âge/époque islamique. Ces données mettent en évidence l’évolution du paysage forestier dans la plaine occidentale catalane et l’usage qu’en firent les populations à chaque époque. La majorité des espèces que l’on y trouve sont d’origines méditerranéennes, comme le Quercus ilex-coccifera (chêne vert) et le Pinus halepensis (pin blanc) qui sont aussi les plus utilisées. Mais on remarque aussi la présence d’arbres caducifoliés, comme le Quercus sp. caducifoli (chêne) que l’on retrouve principalement au néolithique et plus tard en époque ibérique. Les changements que l’on observe durant les phases chronologiques plus récentes (époque romaine, Moyen Age, époque islamique) ont pour principales origines l’intense exploitation forestière qui pourrait avoir provoqué un possible processus de déforestation. C’est en effet ce que semble indiquer la présence de plus en plus importante d’espèces pionnières et héliophiles.

El treball ha estat possible gràcies a la beca predoctoral FI-DGR 2010 de la qual gaudeix S. Vila, concedida per la Generalitat de Catalunya (AGAUR), i en el marc del projecte HAR2008-05256 i SGR2009-198.