Força i dominància lateral

Abstract

En moltes disciplines esportives, i en particular en la gimnàstica artística, se'ns plantegen certs dubtes i problemes a hora d'escol lir de manera coherent, un segment corporal manual o podal que realitzi les funcions de segment de recolzament o impulsió en el moviment on es requereix la força, o en aquell en què es requereix habilitat i precisió. L'execució d'un element gimnàstic en posicions invertides en què s' utilitza com a eix unes vegades en braç i altres el braç contrari com a tal, ens ha portat a plantejar aquest treball. En aquest estudi experimental intergrup, es va treballar amb 29 persones totes elles estudiants d'Educació Física, d'un total de 42 persones inicials, amb un edat d'entre 18 i 20 anys. Se'ls va sotmetre a diferents proves de dominància lateral i dinamomètriques manuals i podals. Els registres dels resultats obtinguts en les proves de dominància lateral es van fer mitjançant dues variables qualitatives (esquerrans i dretans. Posteriorment, s'han hagut de transformar en variables quantitatives, i se'ls va donar valors compresos entre 0-100 per tal de possibilitar així el seu tractament estadístic. Així els valors podals i manuals van quedar descrits en cinc nivells de dominància lateral: nivell esquerrà alt, nivell esquerrà mitjà, no definits, nivell dretà mitjà i nivell dretà alt. Les dades recollides de totes les persones en les proves de dinamometria manual i podal, es van distribuir en cinc nivells, tal i com es va fer en les anteriors proves de dominància lateral per al seu tractament estadístic. El primer seria el nivell inferior de força i el cinquè, el nivell superior d'aquesta. En els resultats obtinguts en aquestes proves es pot apreciar que no pot tenir major definició de dominància lateral. Això es pot atribuir als segments manuals i podals de funcions de fortalesa per als membres corporals del costat esquerra i d'hàbils per als membres corporals del costat dret. Per altra banda, podríem concloure dient que, a jutjar pels nostres resultats existeix una certa tendència a tenir més força en el membre dretà respecte al membre esquerrà amb un grau de dretans alt.