dc.contributor.author
Pueyo París, Miquel
dc.date.accessioned
2024-12-05T22:17:18Z
dc.date.available
2024-12-05T22:17:18Z
dc.date.issued
2019-01-08T10:42:01Z
dc.date.issued
2019-01-08T10:42:01Z
dc.identifier
http://hdl.handle.net/10459.1/65419
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10459.1/65419
dc.description.abstract
Avui per avui, la catalana continua essent la llengua no oficial
en un estat (amb la singular excepció andorrana) més
important i consolidada del continent europeu. S’estén sobre
un territori d’uns 68.000 km2, dividit entre quatre estats
(Espanya, França, Andorra i Itàlia), on viuen més de 13 milions
de persones. En números rodons, hi ha més de nou
milions de persones que parlen català i una mica més d’onze
milions que l’entenen. Això significa que el català té més
parlants que el suec o el danès i pràcticament els mateixos
que el grec o el portuguès a Europa.
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.relation
Reproducció del document publicat a http://www.cerclebellesarts.com/indexs/39.html
dc.relation
ARTS. Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, 2014, núm. 39, p. 22-24
dc.rights
cc-by (c) Miquel Pueyo, 2014
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rights
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.title
La llengua catalana en una república independent
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
