Control glicèmic dels malalts amb nutrició artificial ingressats a l’UCI

Abstract

Antecedents: La hiperglucèmia d’estrès és caracteritza per l’augment de la glucèmia sense tenir antecedents previs de diabetis, la seva variabilitat està reconeguda com un predictor independent de la mortalitat. En el pacient crític es recomana mantenir la glucèmia entre 110-150 mg/dl per vigilar amb el control estricte i evitar hipoglucèmies. Sempre que sigui possible s’ha d’utilitzar la nutrició enteral abans que la parenteral, ja que aquesta s’associa a un major percentatge d’hiperglucèmies per una major necessitat d’insulina. Objectiu: Valorar la prevalença d’hiperglucèmia (i possibles factors demogràfics i clínics associats) en pacients crítics d’UCI. Disseny: estudi multicèntric i prospectiu. Àmbit: unitat de cuidats intensius. Pacients: 629 pacients crítics ingressats a 38 hospitals d’Espanya del període de març a juny del 2018. Resultats: Es van trobar diferències significatives a l’edat, mortalitat, IMC, tipus de pacient, HTA, cardiopatia, diabetis, el tipus de nutrició, la glucèmia mitja i les unitats d’insulina administrades. Conclusió: Un 57,7% dels pacients crítics tenien hiperglucèmia d’estrès, el 42,3% dels pacients crítics que es van estudiar presentaven un bon control dels nivells glucèmics. Es pot concloure que la nutrició parenteral té un pitjor control dels nivells de glucèmia envers l’enteral.

Antecedentes: La hiperglucemia de estrés se caracteriza por el aumento de la glucemia sin tener antecedentes previos de diabetes, su variabilidad está reconocida como un predictor independiente de la mortalidad. En el paciente crítico se recomienda mantener la glucemia entre 110-150 mg / dl para vigilar con el control estricto y evitar hipoglucemias. Siempre que sea posible tenemos que utilizar la nutrición enteral antes que la parenteral, ya que ésta se asocia a un mayor porcentaje de hiperglucemias debido a una mayor necesidad de insulina. Objetivo: Valorar la prevalencia de hiperglucemia (y posibles factores demográficos y clínicos asociados) en pacientes críticos de UCI. Diseño: estudio multicéntrico y prospectivo. Ámbito: unidad de cuidados intensivos. Pacientes: 629 pacientes críticos ingresados en 38 hospitales de España del periodo de marzo a junio de 2018. Resultados: Se encontraron diferencias significativas en la edad, mortalidad, IMC, tipo de paciente, HTA, cardiopatía, diabetes, el tipo de nutrición, la glucemia media y las unidad de insulina administradas. Conclusión: Un 57,7% de los pacientes críticos tenían hiperglucemia de estrés, el 42,3% de los pacientes críticos que se estudiaron presentaban un buen control de los niveles glicémicos. Se puede concluir que la nutrición parenteral tiene un peor control de los niveles de glucemia comparado con la enteral.

Background: Stress Hyperglycemia is characterized by the increasement of the glucemia without antecedents of diabetis. Its variability is recognized as an independent predictor of mortality. In the critical patient it is recommended to keep the glycaemia between 110-150 mg / dl to monitor with strict control and to avoid hypoglycemia. Whenever it’s possible we better use enteral nutrition instead of parenteral nutrition, because this one is associated with a higher percentage of hyperglycemia, due to a greater need for insulin. Objective: To assess the prevalence of hyperglycemia (and possible associated demographic and clinical factors) iin critical UCI patients and Design: Multicenter and prospective study Scope: Intensive care unit Patients: 629 critical patients admitted to 38 hospitals in Spain between March and June of 2018. Results: Significant differences were found in age, mortality, BMI, type of patient, HTA, cardiopathy, diabetes, type of nutrition, average glycaemia and administered insulin. Conclusion: 57.7% of the critical patients had hyperglycemia of stress, 42.3% of the critically ill patients studied showed good control of the glycemic levels. It can be concluded that parenteral nutrition has a worse control of the levels of glucemia compared to enteral nutrition.