Divergent scute asymmetry among pure and crossed individuals of Testudo hermanni (Gmelin, 1789)

Abstract

Divergent scute asymmetry among pure and crossed individuals of Testudo hermanni (Gmelin, 1789). Fluctuating asymmetry (FA) refers to subtle differences between left and right sides in bilaterally symmetrical organisms or their parts. Both genetic and environmental changes can increase FA, reflecting deterioration in developmental homeostasis of adult morphology due to a loss of developmental stability. In this study, we used geometric morphometric techniques to examine plastral scute asymmetries in a sample of 31 pure and crossed Testudo species (T. hermanni hermanni n = 23 and crosses with T. hermanni boettgeri n = 8) only females by means of 19 anatomical landmarks. Procrustes ANOVA indicated that FA in crossed individuals was significantly higher than that in pure individuals. Crossed individuals also showed a greater degree of phenotypic plasticity than T. hermanni hermanni. We conclude that crosses among T. hermanni hermanni and T. hermanni boettgeri can increase homozygosity and are responsible for greater developmental instabilities. Nonetheless, more information on crossed phenotypes could be of great interest to raise pure Hermann's tortoises for reintroduction programmes.

La asimetría fluctuante (AF) se define como la presencia de diferencias sutiles entre los lados derecho e izquierdo de los organismos bilateralmente simétricos o sus partes. Tanto los cambios genéticos como ambientales pueden incrementar la AF, que viene a representar el deterioro en la homeostasis del desarrollo de la morfología adulta debido a una menor estabilidad del desarrollo. En este estudio examinamos, mediante técnicas de morfometría geométrica, asimetrías en las placas del plastrón en una muestra de 31 individuos puros y cruces de Testudo (T. hermanni hermanni, n = 23 y sus cruces con T. hermanni boettgeri, n = 8), únicamente hembras utilizando para ello un conjunto de 19 referencias anatómicas. El ANOVA de Procrustes indicó una AF significativamente mayor en los cruces, que además exhibieron un mayor grado de plasticidad fenotípica. Los autores concluimos que el cruce entre esas subespecies podría producir un incremento en la homocigosidad que sería responsable de un aumento de la inestabilidad del desarrollo. Por otra parte, una mayor información sobre los fenotipos de los cruces resultaría de gran interés para la cría de la tortuga mediterránea de cara a los programas de reintroducción.

L’asimetria fluctuant (AF) es defineix com la presència de diferències subtils entre els costats dret i esquerre dels organismes bilateralment simètrics o les seves parts. Tant els canvis genètics com els ambientals poden incrementar l’AF, que representa la deterioració en l’homeòstasi del desenvolupament de la morfologia adulta a causa d’una disminució en l’estabilitat del desenvolupament. En aquest estudi examinem, mitjançant tècniques de morfometria geomètrica, asimetries en les plaques del plastró en una mostra de 31 individus purs i encreuats de Testudo (T. hermanni hermanni, n = 23 i els seus encreuaments amb T. hermanni boettgeri, n = 8), només femelles. Per a això utilitzem un conjunt de 19 referències anatòmiques. L’ANOVA de Procrustes va indicar una AF significativament més gran en els encreuaments, que a més van mostrar un grau més elevat de plasticitat fenotípica. Els autors concloem que l’encreuament entre aquestes subespècies podria produir un increment en l’homozigositat que seria responsable d’un augment de la inestabilitat del desenvolupament. D’altra banda, disposar de més informació sobre els fenotips dels encreuaments seria de gran interès per a la cria de la tortuga mediterrània amb vista als programes de reintroducció.