L'horitzó islàmic medieval en el pla de Lleida: el fahs Maskigan

Abstract

El paisatge islàmic de Lleida està format per quatre elements claus: la ciutat, la frontera, l’ús de recursos naturals i les almúnies. En aquest estudi analitzaré els elements ambientals que van determinar la manera com àrees com el faḥs Maškīğan, identificat en fonts àrabs, eren poblades i desenvolupades. En aquest tipus d’assentament, les almúnies jugaven un paper clau a l’hora d’unir el paisatge rural, sobretot amb la ramaderia

The Lleida Islamic landscape is made up of four key elements: the city, the boundary, the usage of natural resources and the almunias. In this study I am going to analyse the environmental elements that determined how areas such as the fahs Maškīğan, identified in Arab sources, were settled and developed. In this kind of settlement, almunias played a key role in uniting the rural landscape, mainly through livestock farming.

La present recerca s’ha realitzat en el transcurs del contracte com a investigador del Subprograma Juan de la Cierva del Ministerio de Economía y Competitividad del Gobierno de España (JCI-2011-09154), que s’ha desenvolupat en el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals “Espai, Poder i Cultura” de la Universitat de Lleida (2014SGR-665). Ha rebut el suport científic dels projectes de recerca “Paisatge, arquitectura i identitat local en la vall de l’Ebre medieval: nous horitzons de registre, anàlisi arqueològic i valorització del patrimoni”, reconegut pel Campus d’Excel·lència Internacional Iberus, i “Auctoritas. Iglésia, cultura y poder en la Edad Media (siglos XII-XV)” (HAR2012-31484), reconegut pel Ministerio de Economía y Competitividad.