Les dinàmiques lingüístiques a la frontera. Realitats locals i realitats administratives en els processos de minorització: Ribagorça i Aran a l'inici del segle XXI

Abstract

El context geogràfi c del Pirineu central ofereix un bon nombre de casos d’encreuament entre fronteres lingüístiques i fronteres polítiques on les primeres no coincideixen amb les segones en el seu traçat. Això permet contrastar diferents àmbits polítics per a una mateixa llengua i diferents àmbits lingüístics per a un mateix context polític. En aquest article considerem diferents polítiques lingüístiques per al domini català i diferents contextos lingüístics, català i occità, per a la política lingüística sota administració autonòmica catalana, en contrast, per al cas occità, amb el que trobem enllà de la frontera política entre els estats espanyol i francès, on l’occità també és parlat. El que en resulta són algunes conclusions que conviden a replantejar determinades interpretacions sobre el paper social de la diversitat intralingüística i a promoure accions en aquest sentit.

The geographic context of the central Pyrenees offers a good number of crossings between linguistic and political borders, which allows us to contrast different political areas into a single language and different linguistic areas into a single administrative context. In this article the contrast is observed between different liguistic policies for the Catalan linguistic area and different linguistic areas, Catalan and Occitan, affected by the politics of language planning applied under the Catalan autonomous administration, again in contrast, for the case of Occitan, with what is found along the border between the French and the Spanish states, where Occitan is also spoken. As a result, some conclusions are offered that invite us to review some interpretations concerning the social role of intralinguistic diversity and to promote actions in this sense.