Mossèn Josep Gudiol Cunill, historiador de la pintura gòtica catalana (2ª part)

Abstract

Aquest estudi esdevé una primera aproximació a la personalitat de Josep Gudiol i Cunill com a historiador de la pintura gòtica catalana. El text presenta Gudiol com un dels pares de la moderna història de l’art a Catalunya, i desgrana part de la seva trajectòria científica posant èmfasi en aquelles publicacions o línies metodològiques que van singularitzar el seu treball. Partint dels escassos estudis previs, especialment els de Josep Puiggarí, i en paral·lel a les recerques de Raimon Casellas i Salvador Sanpere i Miquel, Gudiol va conre-ar el positivisme amb la publicació de documentació que aportava informació sobre el des-envolupament de la pintura catalana als segles xiv i xv. Tanmateix, es va singularitzar dels seus contemporanis en endinsar-se en terrenys com el de l’anàlisi iconogràfica, l’associa-ció de fonts textuals a les escenes representades als retaules, o la interpretació, significació i contextualització litúrgica de les obres. Aquest darrer aspecte el fa esdevenir un absolut pioner en el context hispà, ja que la seva amplitud de mires a l’hora d’enfrontar-se a les representacions el situa al nivell de referents internacionals com Émile Mâle.

This study becomes a first approach to the personality of Josep Gudiol Cunill as historian of Catalan Gothic painting. The text presents Gudiol as one of the fathers of modern art history in Catalonia, and goes deep into his scientific career with an emphasis on those publications or methodological lines that distinguish his work. Based on the previous few studies, especially by Joseph Puiggarí and in parallel to those of Raimon Casellas and Salvador Sanpere i Miquel, Gudiol carried out positivism with the publication of documents with informations about the development of Catalan painting in the fourteenth and fifteenth centuries. However, it was sin-gled out from his contemporaries thanks to his studies in areas such as the iconographic analysis, the association of textual sources to the scenes depicted in the altarpieces, or the interpretation, meaning and context of liturgical works. The latter makes him become an absolute pioneer in the Hispanic context, since its open-mindedness when confronting representations puts him on the level of international benchmarks such as Émile Mâle.