Presencia actual de micotoxinas en la acuicultura mediterránea

Abstract

S'ha realitzat una revisió bibliogràfica sobre la presència de micotoxines en pinsos per aqüicultura i el seu potencial risc per la Salut Pública. A Espanya la utilització de pinsos aqüícoles segueix augmentant (8,4% el 2018 respecte a l'any anterior). Un 85,1% d'aquests pinsos van ser administrats a peixos marins, com l'orada (Sparus aurata) i el llobarro (Dicentrarchus labrax). La creixent incorporació de proteïna d'origen vegetal als pinsos per aqüicultura ha obligat a una reformulació d'aquests, constituint aquestes matèries primeres entre un 50 i un 75% de la dieta. Aquest augment porta amb si un increment del risc a causa d'una ingesta de micotoxines, el que pot comportar una disminució de la productivitat piscícola (per casos de toxicitat subclínica) i un augment de la freqüència d'intoxicacions per micotoxines. La detecció d'aquestes micotoxines en pinsos des de 2010 està augmentant, trobant-se fumonisines, deoxinivalenol, zearalenona, aflatoxines i ocratoxines en més de la meitat dels pinsos comercials del sud d'Europa, arribant fins i tot alguns estudis a indicar que el 94% dels pinsos analitzats contenen alguna micotoxina. Aquestes dades han fet que la conca mediterrània sigui catalogada com a zona d'alt risc a la presència de micotoxines. El blat de moro i el blat són els principals ingredients a on s'han trobat les micotoxines més importants. Per una altra banda, la presència de micotoxines en els pinsos per peixos pot comportar la seva transferència al múscul de l'animal. Així, s'ha descrit que la quantitat mitjana d'aflatoxina B 1 trobada al múscul del llobarro és de 4,25±0,82 ppb. En altres parts anatòmiques menys comestibles, aquesta quantitat és superior, el que pot suposar un risc per als consumidors. La falta de tècniques estandarditzades d'anàlisis en aquest tipus de matrius i l'escàs nombre d'estudis comparatius dificulten l'avaluació d'aquest risc.

Se ha realizado una revisión bibliográfica sobre la presencia de micotoxinas en piensos para acuicultura y su potencial riesgo para la Salud Pública. En España la utilización de piensos acuícolas sigue aumentando (8,4% en 2018 con respecto al año anterior). Un 85,1% de esos piensos fueron administrados a peces marinos, como dorada (Sparus aurata) y lubina (Dicentrarchus labrax). La creciente incorporación de proteína de origen vegetal a los piensos para acuicultura ha obligado a una reformulación de los mismos, constituyendo estas materias primas entre un 50 y un 75% de la dieta. Este aumento trae consigo un incremento del riesgo debido a la ingesta de micotoxinas, lo que puede conllevar una disminución de la productividad piscícola (por casos de toxicidad subclínica) y un aumento de la frecuencia de intoxicaciones por micotoxinas. La detección de estas micotoxinas en piensos desde 2010 está aumentando, encontrándose fumonisinas, deoxinivalenol, zearalenona, aflatoxinas y ocratoxinas en más de la mitad de los piensos comerciales del sur de Europa. Algunos estudios indican que el 94% de los piensos analizados contienen alguna micotoxina. Estos datos han hecho que la cuenca mediterránea sea catalogada como zona de alto riesgo a la presencia de micotoxinas. El maíz y el trigo son los principales ingredientes donde se han encontrado las micotoxinas más importantes. Por otra parte, la presencia de micotoxinas en los piensos para peces puede conllevar su transferencia al músculo del animal. Así, se ha descrito que la cantidad media de aflatoxina B 1 encontrada en músculo de lubina es de 4,25±0,82 ppb. En otras partes anatómicas menos comestibles, esta cantidad es superior, lo que puede suponer un riesgo para los consumidores. La falta de técnicas estandarizadas de análisis en este tipo de matrices y el escaso número de estudios comparativos dificultan la evaluación de este riesgo.

A review of the presence of mycotoxins in feed for aquaculture and its potential risk to Public Health has been carried out. In Spain, the use of aquaculture feeds continues to increase (8.4% in 2018 compared to the previous year). 85.1% of these feeds were administered to marine fish, such as gilthead bream (Sparus aurata) and sea bass (Dicentrarchus labrax). The increasing incorporation of vegetable protein in aquaculture feed has forced a reformulation of the same, constituting these raw materials between 50 and 75% of the diet. This increase brings with it an increased risk due to the mycotoxins intake, which can lead to a decrease in fish productivity (due to subclinical toxicity) and an increase in the frequency of mycotoxin poisoning. The detection of these mycotoxins in feed since 2010 is increasing, fumonisins, deoxynivalenol, zearalenone, aflatoxins and ochratoxins were found in more than half of the commercial feeds of southern Europe, and some studies even indicate that 94% of the feeds analyzed contain some mycotoxin. These data have made the Mediterranean basin classified as a high-risk zone for the presence of mycotoxins. Corn and wheat are the main ingredients in which the most important mycotoxins have been found. On the other hand, the presence of mycotoxins in fish feeds can lead to transfer it into the animal's muscle. Thus, it has been described that the average amount of aflatoxin B1 found in sea bass muscle is 4.25 ± 0.82 ppb. In other less edible anatomical parts, this amount is higher, which can be a risk to consumers. The lack of standardized analysis techniques in this type of matrices and the small number of comparative studies make it difficult to assess this risk.