Estudi de la realitat del sensellarisme a Catalunya: intervencions professionals des del model

Abstract

Tradicionalment la intervenció del sensellarisme s’ha fet a través del model “en escala”, però aquest només funciona amb un perfil determinat del col·lectiu de persones sense llar. Des dels anys noranta als Estats Units s’ha anat desenvolupant un nou model conegut com a Housing First, el qual ha demostrat ser més eficaç pel que fa a la intervenció de persones sense llar cronificades. En aquesta investigació, principalment, es pretén analitzar el tipus d’intervenció que realitzen els professionals amb persones sense llar i com aquestes s’han vist modificades arran de la crisi sanitària de la COVID-19. En segon lloc es comparen les principals característiques dels diferents models, pel que fa a l’obtenció d’habitatge estable. Finalment, es contrasten les dades bibliogràfiques amb els discursos obtinguts de les entrevistes realitzades als professionals de l’àmbit.

Traditionally the intervention of homlessness has been dealt through the Continuum Care model, but this only works with a specific profile of the collective of homeless people. Since the 1990s, the United States has been developing a new model known as Housing First, which has proven to be more effective in dealing with chronic homelessness. This research mainly aims to analyze the type of intervention carried out by professionals in relation to homeless people and how these have been modified in the wake of the COVID-19 health crisis. Secondly, the main characteristics of the different models are compared in terms of obtaining stable housing. Finally, the bibliographical data is contrasted with the discourses obtained from interviews with professionals in the field.