|
Notas:
|
Antecedents: el traumatisme greu es considera una de les principals causes de mort,
especialment entre la població jove, i una proporció important es deu a accidents de trànsit.
Aquests pacients han de ser immobilitzats per evitar l’empitjorament de les lesions. És
necessari un abordatge ABCDE i contemplar la biomecànica del traumatisme, lesions i
possibles efectes adversos per tal d’escollir les tècniques i dispositius més indicats.
Objectiu: comparar l’ús de les tècniques i dispositius d’immobilització en pacients amb risc
de lesió medul·lar
Metodologia: es realitza una revisió de revisions segons el model d’Arksey O’Malley guiada
per les paraules clau. Es busquen revisions publicades en els últims deu anys en les bases de
dades Cinhal, Cochrane Library, Scielo, ScienceDirect i PubMed.
Resultats: S’identifiquen 317 articles, dels quals es seleccionen 6 després d’aplicar els criteris
d’inclusió. Els estudis mostren la necessitat d’aplicar criteris d’immobilització als pacients
conscients i motivar-los a l’autoextracció si en son capaços. En pacients inconscients, caldrà
pressuposar una lesió medul·lar. L’assistència ha de prioritzar maniobres salvadores de vides
i, un cop aplicades, iniciar amb estabilització manual i aplicació de dispositius. Les
complicacions més freqüents són l’augment de la PIC, dificultat respiratòria, dolor i lesions
per pressió. Davant de tot pacient traumàtic, caldrà valorar el risc-benefici de la
immobilització.
Conclusions: la immobilització és una prioritat un cop el pacient està estable. Quan es pugui,
s’haurà d’optar per autoextracció guiada. Si cal excarcerar, serà necessària la combinació de
dispositius i maniobres. Són necessaris nous estudis per determinar quins són els millors
dispositius i tècniques.
Antecedentes: el traumatismo grave es una de las principales causas de muerte, especialmente entre la población
joven, sobre todo debido a accidentes de tráfico. Para evitar el empeoramiento de sus lesiones, estos pacientes
deben ser inmovilizados; por ello, es necesario un abordaje ABCDE y contemplar la biomecánica del
traumatismo, lesiones y posibles efectos adversos, a fin de escoger las técnicas y dispositivos más indicados.
Objetivo: comparar el uso de las técnicas y dispositivos de inmovilización en pacientes con riesgo de lesión
medular. Metodología: se realiza una revisión de revisiones según el modelo de Arksey O’Malley guiada por las
palabras clave. Se buscan revisiones publicadas en los últimos diez años en las bases de datos Cinhal, Cochrane
Library, Scielo, ScienceDirect y PubMed. Resultados: se identifican 317 artículos, de los cuales se seleccionan 6
después de aplicar los criterios de inclusión. Los estudios muestran la necesidad de aplicar criterios de
inmovilización en los pacientes conscientes, y motivarles para la autoextracción si son capaces. En pacientes
inconscientes se debe presuponer una lesión medular. La asistencia priorizará las maniobras salvadoras de vidas
y, una vez aplicadas, se iniciará la estabilización manual y aplicación de dispositivos. Las complicaciones más
frecuentes son el aumento de la PIC, la dificultad respiratoria, el dolor y las lesiones por presión. Ante todo
paciente traumático, se valorará el riesgo-beneficio de la inmovilización. Conclusiones: la inmovilización es una
prioridad cuando el paciente está estable. Cuando se pueda, se deberá optar por la autoextracción guiada. Si es
preciso excarcelar, se deben combinar distintos dispositivos y maniobras. Son necesarios nuevos estudios para
determinar cuáles son las mejores técnicas y dispositivos.
Background: severe trauma is considered one of the main causes of death, especially among the young
population, and a significant proportion of it’s related to traffic accidents. These patients should be immobilized
to avoid worsening of their injuries. An ABCDE approach is needed to assess the victim. The biomechanics of
trauma, injuries and possible adverse effects should be considered in order to choose the most appropriate
techniques and devices. Aim: to compare the use of immobilisation techniques and devices in patients at risk of
spinal cord injury. Methods: a review of reviews was conducted, according to the Arksey O'Malley method and
guided by key words. A search was made for reviews published in the last 10 years in Cinhal, Cochrane Library,
Scielo, ScienceDirect and PubMed. Results: 317 articles were identified, 6 of which were selected after applying
the inclusion criteria. The studies show the need to apply immobilization criteria in conscious patients, and to
motivate them to self-extricate if they are capable. In unconscious patients, spinal cord injury should be assumed.
Life-saving interventions must be prioritised, and only once applied, manual stabilization and application of
devices will be initiated. The most frequent complications are increased ICP, respiratory distress, pain and
pressure injuries. With any trauma patient, it will be necessary to consider the risk-benefit of immobilization.
Conclusions: immobilization is a priority once the patient is stable. When possible, guided self-extraction should
be chosen. If extrication is necessary, a combination of devices and manoeuvres is required. Further studies are
needed to determine the best techniques and devices. |
