A partir d'una font excepcional, les Consuetudines monasterii Sancti Cucuphati escrites vers 1223, es reconstrueix l'organització interna d'un dels monestirs més importants del capítol provincial benedictí nascut de l'aplicació dels decrets del IV Concili del Laterà (1215), com a model d'un ampli programa de reformes que, durant el segon quart del segle XIII, els visitadors nomenats pels capítols provincials, i els mateixos abats de Sant Cugat a les cases religioses dependents, intentaren implementar a la resta de monestirs catalans per tal de fer front a la difícil situació econòmica en què es trobaven en la conjuntura crítica dels primers decennis del segle XIII.
Català
crisi; reforma; comunitats monàstiques benedictines; consuetudines; reforma
Institut d'Estudis Baleàrics
Abadies, cartoixes, convents i monestirs: aspectes demogràfics, socioeconòmics i culturals de les comunitats religioses (segles XIII al XIX): XXII Jornades d'Estudis Històrics Locals, Palma, del 19 al 21 de novembre de 2003 / coordinació: Maria Barceló Crespí i Isabel Moll Blanes, Institut d'Estudis Baleàrics, 2004, p. 225-242. ISBN: 84-95876-06-X
(c) del text: els autors, 2004
(c) de l'edició: Institut d'Estudis Baleàrics, 2004
Documents de recerca [17848]