Estudio comparativo sobre la incidencia de los cálculos de urato en los perros de raza dálmata

Abstract

La formació de càlculs o uròlitsés un trastorn bastant comú en els gossos, aquests poden ser de diferent composició: estruvita (39%), oxalat càlcic (36%), mixtes (10%) i, finalment, els de purina (urats) (4%). Aquests últims són poc comuns, però, els gossos de raça Dàlmata, a causa d'una endocrinopatia hepàtica, representen la majoria dels casos. Aquesta patologia, pot venir donada per alteracions hereditàries, congènites o adquirides. A més, són diversos els factors que predisposen a aquesta patologia, com ara: sexe, raça edat, pH urinari i alimentació.En l'estudi que s'ha realitzat es van utilitzar 21 animals, 11 Dàlmates i 10 Spitz Alemany de diferents sexes i edats. Primerament, es van recollir mostres de sang de tots els animals per realitzar un anàlisi de l'àcid úric en sang i, també, es va realitzar un urianàlisi per a la posterior comptabilització, que, posteriorment es va comparar entre els individus d'aquest estudi. Les dades es van analitzar amb el programa SPSS amb el qual es van realitzar proves de Levene i de t-Student per a la comparació de dues variables, la prova ANOVA en el cas de tres variables i, finalment, es va realitzar una correlació entre àcid úric i cristalls.Pel que fa als resultats s'ha pogut observar que la quantitat d'àcid úric en sang si que és depenent dela raça i l'edat, sent els Dàlmates els que tenen una major quantitat, pel seumetabolisme. No obstant això, en el cas dels cristalls d'urat, no són dependents de cap variable estudiada.