Tractament fascial en l'esport. Revisió bibliogràfica

Abstract

El teixit fascial és una estructura del teixit mesenquimal d’origen mesodèrmic, que es desenvolupa de manera simultània al teixit muscular. Forma un teixit viscoelàstic, funcional i tridimensional, composat majoritàriament per fibres de col·lagen i que envolta el teixit nerviós (neurofàscia), les vísceres (viscerofàscia) i el teixit muscular (miofàscia). Algunes de les seves funcions principals són l’absorció i disseminació de tensions, la coordinació de moviments i la compartimentació i divisió tant de regions anatòmiques, com de teixits (formant les estructures de l’epi-, endo-, peri-). Aquesta estreta interrelació entre el teixit fascial i la resta d’estructures anatòmiques fa que la fàscia adquireixi una gran importància dins de l’àmbit esportiu i del moviment. Restriccions o adherències fascials poden provocar limitacions en l’angle de moviment o en la flexibilitat, participar en processos inflamatoris i dolorosos i facilitar determinades lesions musculars o tendinoses, neuropaties i compressions nervioses. Però també s’ha demostrat que la manipulació del teixit fascial té múltiples efectes positius en l’àmbit terapèutic i fisiològic com, per exemple, la plasticitat vascular, la restauració dels teixits i la reducció del to muscular. Per l’estreta relació que s’estableix entre fàscia, teixit muscular i esport, el propòsit del present estudi és realitzar una revisió sistemàtica de la literatura per determinar quins tipus de tractament fascial s’han aplicat en l’àmbit esportiu, quines patologies s’han estudiat i quines han estat les variables analitzades.