Canvi morfològic vs. canvi fonològic en català nord-occidental

Abstract

L’objectiu d’aquest article és analitzar si el procés de desdialectalització de les varietats nordoccidentals de Catalunya i Andorra afecta amb intensitats diferents els aspectes morfològics i fonològics de la llengua. La discriminació entre els elements impredictibles —o morfològics— i predictibles —o fonològics— es du a terme mitjançant una anàlisi generativa del corpus. D’aquesta manera, és possible calcular per separat la distància en els àmbits de la morfologia i de la fonologia i visualitzar —mitjançant tècniques d’anàlisi multidimensional— les diferents evolucions d’aquests dos nivells de llengua al llarg de quatre generacions de parlants nordoccidentals. Es tracta, al capdavall, d’aportar una mica més de llum al debat sobre la major permeabilitat dels diferents components de la llengua en els processos de canvi lingüístic per raons de prestigi. La conclusió és que, si més no en català nord-occidental, la jerarquia d’estabilitat dels elements lingüístics és clara: la morfologia s’ha anivellat a un ritme més ràpid que la fonologia, la qual cosa ha comportat una progressiva accentualització de la majoria d’aquests parlars.

This paper aims to determine whether the dedialectalisation process undergone by the northwestern varieties of the Catalan language in Catalonia and Andorra affects the morphological and phonological components of the language in differing degrees. Through the generative analysis of the corpus of writings from this region we distinguish unpredictable—or morphological— aspects from predictable—or phonological—aspects, hence enabling us to calculate the morphological and phonological distances among the north-western varieties separately and view—through a multidimensional analysis—the different evolutions of the morphological and the phonological components of these varieties in four generations of northwestern Catalan speakers. In a word, we aim to shed a bit more light on the debate as to what language components are most susceptible to the influences of standard language due to prestige. We reach the conclusion that at the very least in north-western Catalan, the hierarchy of stability among linguistic elements is clear: morphology has levelled off faster than phonology. As a result, most of these speech varieties have undergone an accentuation process.