La vitamina D com a predictor de l’evolució de la síndrome clínica aïllada en pacients amb absència de bandes oligoclonals.

Abstract

Introducció: La síndrome clínica aïllada (CIS) és com s’anomena el primer brot de desmielinització del sistema nerviós central aïllat en el temps, i majoritàriament també en espai. El 80% d’aquests pacients acabaran sent diagnosticats d’esclerosi múltiple (EM), però es desconeix en quin moment i quins pacients patiran un segon brot. Recentment s’ha introduït la presència de bandes oligoclonals (OCB) com a criteri diagnòstic d’EM en els pacients que presenten únicament disseminació en espai, però els pacients amb absència d’OCB han d’esperar a patir un segon brot per a ser diagnosticats i poder iniciar un tractament. És per això que es planteja realitzar un estudi amb l’objectiu d’avaluar si la vitamina D permet predir el pas de CIS a EM clínicament definitiva (EMCD) en els pacients amb CIS i absència d’OCB al líquid cefaloraquidi, ja que s’ha vist que aquestes dues variables podrien estar relacionades. Metodologia: Es proposa realitzar un estudi prospectiu predictiu en el que hi participaran 2376 pacients diagnosticats de CIS i amb absència d'OCB de 8 hospitals de diversos països europeus. Es durà a terme un seguiment de fins a 6 anys dels nivells de vitamina D i de l'evolució de la malaltia, recollint les dades mitjançant una base de dades informàtica. A partir d’aquestes es realitzarà un anàlisi de supervivència per

a variables temps-depenent. Resultats previstos: Es preveu que els pacients amb nivells més baixos de vitamina D tinguin un risc més elevat de desenvolupar l’EMCD que els pacients amb nivells recomanats de vitamina D.