Un estudi de les argumentacions d’estudiants anglesos i catalans en activitats de resolució de problemes no formals en ciències i de les estratègies didàctiques dels professors que afavoreixen l’argumentació a les classes

Abstract

Una de les contribucions de la recerca sobre concepcions prèvies dels estudiants en ciències durant els darrers 25 anys ha estat mostrar la influència del context sociocultural dels nois i noies en les idees i concepcions que desenvolupen i mantenen des de la seva infància. Hi ha l’acord que algunes diferències en les concepcions poden dependre de la cultura social en la qual s’integren. Alguns investigadors també pensen que els esquemes argumentatius també poden ser influenciats per la cultura de les comunitats. Els contextos Català i Anglès semblen similars, ambdós formen part del context cultural de les societats desenvolupades; per tant, podem pensar que els esquemes argumentatius que els estudiants apliquen, poden tenir moltes similituds, però també importants diferències. Les dades analitzades provenen de les respostes escrites dels estudiants individuals i de les transcripcions de 8 grups de discussió sobre quatre tasques. L’anàlisi es fa a tres nivells: 1)comparació del nombre d’arguments entre tasques i entre països, 2) qualitativa i descriptiva comparació entre tipus d’esquemes argumentatius per tasques i per països i 3) explicació de tipus d’esquemes argumentatius que es donen molt, i identificació d’estructures argumentatives complexes que lliguen diversos esquemes en un argument més gran i que poden caracteritzar l’argumentació d’alguns grups (aplicant Toulmin) i que poden ser indicadors d’aspectes cooperatius i de canvis de punts de vista en les discussions. Els resultants ens indiquen que encara que els estudiants Catalans dediquen més temps a les discussions, la ratio nombre d’esquemes per unitat de temps és similar als dos països. S’han trobar algunes diferències entre tipus d'esquemes per països i per tasques, també que molts arguments es basen en valors i idees preconcebudes. S’han pogut identificar també algunes estructures argumentatives complexes no gaire comunes.

One of the contributions of research about previous conceptions of students in sciences during the last 25 years has been to show the influence of the socio-cultural context of boys and girls in the ideas and conceptions that they develop and they maintain since early ages. There is agreement that some differences in the conceptions may depend on the social culture in which they are integrated. Some researchers also think that the argumentative schemes may also be influenced by the culture of the communities. The Catalan and English context seem a lot alike, both form part of the western cultural context of developed societies; therefore, we may think that the argumentative schemes that the students apply, may have many similarities, but also important differences. Data analysis comes from the written individuals’ answers and the transcriptions of eight peer students’ discussions about four proposed tasks. Analysis is done in three levels: 1) the number of arguments by tasks and by country are compared; 2) a qualitative descriptive comparison between types of argumentative schemes (according categories based on Aristotle, Perelman and Walton) is carried out and 3) explanation of types of schemes with higher frequency in each country, and identification of more complex structures that link several schemes into bigger arguments that may characterize argumentation in some group discussions (using Toulmin) and may be relevant to cooperative aspects of the discussions or changes of points of views. Results say us that although the Catalan students spent more time in their discussions, the rate of arguments on time of Catalan and Bristol students is similar. Some differences in types of arguments are identified between countries and tasks and also, that many arguments are based on values and preconceived ideas. Some not very common argumentative structures of linked arguments are identified.