L’objectiu general del MCA és desenvolupar una eina que permeti, per una banda, representar i publicar informació en base cartogràfica de conflictes socioambientals per fer-los visibles i despertar la consciència pública, enfortint i apoderant els afectats i afectades, organitzacions socials que els/les hi donen suport; i d’altra banda, que permeti treballar conjuntament i de manera col·laborativa, la informació dels conflictes socioambientals. Els objectius específics del mapatge col·laboratiu de conflictes socioambientals: 1. Identificar l'objecte d'estudi i/o de mapeig: el conflicte socioambiental. 1.1. Analitzar diferents visions i definicions de conflicte socioambiental. 1.2. Explorar tipologies que poden caracteritzar un conflicte socioambiental. 2. Cercar en la disciplina de la cartografia els antecedents que puguin definir l'àmbit en que situem el present projecte. 2.1. Revisar mapejos col·lectius, cooperatius, col·laboratius i 2.0. 2.2. Revisar antecedents de l’utilizació de mapes amb visions contrahegemòniques. 3. Visita i observació de conflictes socioambientals per recollir dades i entendre les necessitats dels actors implicats i la complexitat del conflicte. 3.1. Visitar un nombre rellevant de zones amb conflictes ambientals de diverses tipologies. 3.2. Determinar un dels conflictes com a estudi de cas per fer un treball més profund. 4. Trobar el software i desenvolupar l'eina de mapatge col·laboratiu. 4.1 Explorar les opcions de software que puguin representar informació en base cartogràfica de forma senzilla, intuïtiva, publicable i visualment atractiva. 4.2 Mapar l'etapa 1 del MCA, el treball de camp i mapar l'estudi de cas utilitzant el màxim de recursos del software de mapeig. 4.3. Publicar el treball de camp en un espai que pugui ser de referència per la futura xarxa de col·laboradors/es.

Malgrat l’omnipresència d’internet i l’elevat flux d’informació que rebem a diari, encara hi ha realitats que ens queden molt llunyanes. La distància, en aquest cas, no es mesura només en quilòmetres, té més a veure amb les desigualtats socials i les asimetries de poder en els països empobrits. Les organitzacions que treballen per enunciar aquest desequilibri cerquen noves vies i instruments per fer visibles les injustícies que pateixen les i els empobrits. En aquest sentit, l’any 2009 la xarxa mundial d’activistes, Our World is Not For Sale (OWINFS) va encarregar a l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), la creació d’un mapa de conflictes ambientals que permetés a diferents organitzacions reportar els seus propis casos. Arran d’aquesta petició es creà un grup d’estudiants de 1r i 2n any de l’assignatura d’Ecologia Política del Màster de Sostenibilitat de la UPC, que va dur a terme una primera etapa del projecte amb molt bona acceptació als fòrums on va ser presentat. Aquest Projecte Final de Màster és doncs, hereu d’aquesta primera etapa i vol dotar-la d’una major consistència teòrica i tècnica. El Mapatge Col·laboratiu de Conflictes Socioambientals (MCA), títol que descriu de manera àmplia el propòsit del projecte, té com a objectiu principal desenvolupar una eina que permeti, de manera senzilla i col·laborativa, representar i publicar informació en base cartogràfica de conflictes socioambientals, a fi i efecte de fer-los visibles i despertar la consciència de l’opinió pública, enfortint i apoderant els /les afectades i les organitzacions que els/les hi donen suport. El present projecte té tres parts diferenciades però vinculades a través del seu discurs, anant des de la construcció inicial d’un marc teòric, passant per l’observació i recollida de dades d’un extens treball de camp, fins el desenvolupament de l’eina de mapatge col·laboratiu. En primer lloc, el projecte conté una recerca d’antecedents que estableix el marc teòric del desenvolupament del PFM. Aquest marc situa en l’àmbit de l’ecologia política l’estudi i/o representació dels conflictes socioambientals, entenent-los com conflictes ecològic-distributius, és a dir, conflictes que comporten una desigual distribució de l’accès als recursos naturals i als serveis ambientals de la natura. A més, el marc teòric, situa el MCA, per la seva forma, en l’àmbit de la neocartografia o cartografia 2.0, per l’esperit horitzontal i col·laboratiu; i pel seu contingut, en la cartografia crítica, per la intenció de fer representacions heterogènies i ciutadanes. La construcció del marc teòric facilita una segona etapa d’observació sobre terreny amb una estada de 7 setmanes a Mèxic i Guatemala on es van poder visitar conflictes socioambientals provocats per l’avenç de la frontera dels agrocombustibles, per l’extracció de estany, petroli i or, per vessaments incontrolats d’aigües negres, per la indústria del camaró i per la construcció d’infraestructures viàries. De tots els casos se’n va recollir informació bàsica per a poder-los mapar, però un d’ells, el Corredor Tecnológico de Guatemala (CTG), va ser escollit com estudi de cas per ser un conjunt de megaprojectes encara per construir i amb un elevat potencial d’impacte. Se n’ha fet una anàlisi en profunditat de les asimetries i de la relació del Corredor amb l’escalfament global, advertint de que el seu major efecte és el canvi d’usos del sòl i en conseqüència, de la vida de les persones que hi viuen. Amb les dades de l’observació i de l’estudi de cas s’ha escollit el programa Google Fusion Tables (GFT) i s’ha mapat la primera part del MCA i el treball de camp de Mèxic i Guatemala. El cas d’estudi del CTG ha servit per comprovar si l’eina podia anar més enllà de la representació d’informació bàsica en un punt. GFT ens ha permès mapar àrees geogràfiques, fer mapes d’intensitat i afegir anàlisi estadístic bàsic. Per completar el present Projecte Final de Màster, els mapes s’han publicat en un espai 2.0 que vol ser la plataforma d’interacció entre els i les col·laboradores del projecte MCA.

A pesar de la omnipresencia de internet y el elevado flujo de información que recibimos a diario, aún hay realidades que nos quedan muy lejanas. La distancia, en este caso, no se mide solamente en kilómetros, tiene que ver más con las desigualdades sociales i las asimetrías de poder en los países empobrecidos. Las organizaciones que trabajan para denunciar estos desequilibrios buscan nuevas vías y instrumentos para hacer visibles las injusticias que padecen las y los empobrecidos. En este sentido, el año 2009, la red mundial de activistas Our World is Not For Sale (OWINFS) encargó a el Observatori del Deute en la Globalització (ODG), la creación de un mapa de conflictos ambientales que permitiera a diferentes organizaciones reportar sus propios casos. A raíz de esta petición se creó un grupo de estudiantes de 1º y 2º año de la asignatura de Ecología Política del Máster de Sostenibilidad de la UPC, que llevó a cabo una primera etapa del proyecto con muy buena aceptación en los foros donde fue presentado. Este Proyecto Final de Máster es heredero de la primera etapa y quiere dotarla de una mayor consistencia teórica y técnica. El Mapeo Col·laborativo de Conflictos Socioambientales (MCA), título que describe el propósito del proyecto, tiene como objetivo principal desarrollar una herramienta que permita, de manera sencilla y colaborativa, representar y publicar información en base cartográfica de conflictos socioambientales, para visibilizarlos y despertar la conciencia de la opinión pública, fortaleciendo y empoderando los/las afectadas y las organizaciones que les dan apoyo. El presente proyecto tiene tres partes diferenciadas pero vinculadas a través de su discurso, partiendo desde la construcción inicial de un marco teórico, pasando por la observación y recogida de datos de un extenso trabajo de campo, hasta el desarrollo de la herramienta de mapeo colaborativo. En primer lugar, el proyecto contiene una búsqueda de antecedentes i establece el marco teórico para el desarrollo del PFM. Este marco sitúa en el ámbito de la ecología política el estudio y/o representación de los conflictos socioambientales, entendiéndolos como conflictos ecológico distributivos, es decir, conflictos que comportan una desigual distribución del acceso a los recursos naturales y a los servicios ambientales de la naturaleza. Además, el marco teórico, situa al MCA, por su forma, en el ámbito de la neocartografia o cartografía 2.0, por el espíritu horizontal y colaborativo; y por su contenido, en la cartografia crítica, por la intención de hacer representaciones heterogéneas y ciudadanas. La construcción del marco teórico facilita una segunda etapa de observación sobre terreno con una estancia de 7 semanas en México y Guatemala donde se pudo visitar conflictos socioambientales provocados por el avance de la frontera de los grocombustibles, por la extracción de estaño, petróleo y oro, por el vertido incontrolado de aguas negras , por la industria del camarón y por la construcción de infraestructuras viarias. De todos los casos se recopiló información básica para poderlos mapear y uno de ellos, el Corredor Tecnológico de Guatemala (CTG), fue escogido como caso de estudio por ser un conjunto de megaproyectos aún por construir y con un elevado potencial de impacto. Se ha realizado un análisis en profundidad de las asimetrías y de la relación del Corredor con el calentamiento global, advirtiendo de que su mayor efecto es el cambio de usos del suelo y en consecuencia, de la vida de las personas que ahí viven. Con los datos de la observación y del caso de estudio se ha elegido el programa Google Fusion Tables (GFT) y se ha mapeado la primera parte del MCA y el trabajo de campo de México y Guatemala. El caso de estudio del CTG ha servido para comprobar si la herramienta podía ir más allá de la representación de información básica en un punto. GFT nos ha permitido mapear áreas geográficas, hacer mapas de intensidad y añadir análisis estadístico básico. Para completar el presente Proyecto Final de Máster los mapas se han publicado en un espacio 2.0 que quiere ser la plataforma de interacción entre los colaboradores/as del proyecto MCA.

In spite of the internet omnipresence and the important flow of information we have to deal with everyday, there are still some distant realities. Distance in that case is not only measured by kilometres, yet it is related to social disparity and the power asymmetry in impoverished countries. The organisations that work to report this imbalance are looking for new ways to make this injustices visible that impoverished people suffer. Therefore, In 2009 the global network of activists, Our World is Not For Sale (OWINFS) asked the Debt Watch Globalisation (Observatori del Deute en la Globalització-ODG) to design an environmental conflicts map to allow the different organisations to report the conflicts they work with. Departing from this demand a working group was created, it involved first and second year students of the Political Ecology Subject (Sustainability Masters Degree from UPC). The group carried out the first stage of the project which was positively regarded in the forums it was presented. This Masters Thesis has inherited the objectives of the first stage of the mentioned project and aims at providing an improved theoretical and technical consistency. The collaborative mapping of social-environmental conflicts (MCA) widely describes the goal of the project which main aim is to develop a tool that facilitates the representation and publishing of information on a map to make the conflicts visible in an effortless and collaborative way in order to make public opinion aware of them. First of all, the project contains a research on previous circumstances that establishes a theoretical framework for PFM development and places (the study and/or) the representation of ecological-distributive conflicts in the political ecology sphere; namely, the conflicts that entail an unequal distribution of the access to natural resources and environmental services. In addition, the MCA may be placed amongst the so-called neo-cartography or cartography 2.0 because of its horizontal and collaborative spirit and for its critical cartography contents aiming at heterogenic, tactic and democratic representations. The construction of a theoretical framework facilitates the second stage which consisted on field observation with a stay of seven weeks in Mexico and Guatemala where several socioenvironmental conflicts were studied in depth; the causes to these conflicts were diverse the threat of the agro-fuel frontier, oil and gold extraction, blackwater spills, the shrimp industry and construction of infrastructures. We gathered basic information from all these conflicts in order to map them. Yet, one of them was chosen as a case of study due to its great potential impact: The project of a Technological corridor, yet to be built in Guatemala (CTG). It is a huge project which as been exhaustively analysed in relation to the asymmetry it will cause and the probable effect it will have on global warming; but specially what has been analysed has been the effect it will have on soil tenancy realities and therefore on the lives of local inhabitants. Departing from the data collected by observation and the study case, the program Goggle Fusion Tables has been chosen to map the first part of the MCA, which is field research done in Mexico and Guatemala using it as a case of study; the case of the CTG has been used to check if it was possible to use the tool (Google Fusion Tables) to go beyond graphic representation of a single point and bring it a step forward to represent entire geographic areas, and also cover degrees of intensity as well as analyse the use of basic statistic figures. To complete the present Masters Degree Project the maps have been published on a Web 2.0 environment that intends to be the platform of interaction among the MCA collaborators.