El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús

Abstract

La recerca, que ha durat quatre anys (2004-2008), s’ha centrat en l’estudi del parlar salat, un subdialecte del català oriental que es caracteritza per una sola isoglossa: l’ús de l’article salat (es, sa), és a dir, l’element derivat del demostratiu llatí “ipse”. Aquesta varietat ―poc estudiada― no té un abast gaire definit. Se sol situar en una estreta franja del litoral de Girona, entre Blanes i Begur, i que, després, isoladament, reapareix a Cadaqués, on es manté amb més vigència. A banda que els estudis no estableixen els límits geogràfics del fenomen de manera precisa, es tenen indicis que el tret que defineix i dóna nom a la varietat es troba en un acusat procés de recessió i de pèrdua, ja que només l’empren persones d’edat avançada (en general, pescadors). La tesi concreta l’estat actual del parlar salat. També fixa la cronologia del canvi de l’article salat (és a dir, en quin moment s’ha substituït per l’article literari, el, la) i es decriuen els factors que l’han propiciat (migració, turisme, la pressió de l’estàndard, etc.). El parlar salat és un exemple de desdialectalització del català, atès que es verifica que el tret que el caracteritza va començar a caure en desús en dels anys cinquanta del segle passat i que, avui dia, pràcticament ja s’ha extingit (només es manté en parlants de Cadaqués nascuts després de 1983). Per tant, s’evidencia que cal replantejar-se l’actual divisió dialectal de la llengua catalana ja que el subdialecte estudiat no existeix.

This thesis focuses on the study of “parlar salat”, which is a subdialect of the oriental Catalan. It is described by an only isogloss: the “article salat” (es, sa), which is from the derivative element of the Latin demonstrative IPSE. This variety, which has been little studied, has a little clear-cut reach. Different authors say it appears on the coast of Girona, between Blanes and Begur, and, isolatedly, in Cadaqués, the only village with speakers of different ages who use it. Although the studies do not establish the geographical limits of the phenomenon exactly, it is obvious that the feature that describes and gives noun the variety is in an accused process of recession and loss, because the only speakers in most places (apart from Cadaqués) are old people (in general, fishermen). This thesis specifies the current state of “parlar salat”. It also fixes the chronology of the change of the “article salat” (the moment it is substituted by the literary article, el, la) and it describes the factors that have propitiated this situation (migration, tourism, standard language, etc.). “Parlar salat” is an example of death of dialect in Catalan, because the feature that characterizes started to disappear in the fifties of the last century and, nowadays, practically, it is extinguished (only there are some speakers in Cadaqués; however, all of them were born after 1983). Therefore, it is necessary to reconsider the current dialectal division of Catalan.